Sobre este manual

Autoria

El text d'esta versió del manual va ser escrit i compilat a partir de diverses fonts per Joseph P. De Veaugh-Geiss. Annie Musgrove va editar el text d'acord amb les directrius editorials de KDE Eco. Anita Sengupta i Arwin Neil Baichoo van fer bonic el disseny del llibre i del lloc web.

Reconeixements

Un agraïment general als molts col·laboradors de la iniciativa KDE Eco, el projecte Opt Green i la campanya «Final de la 10». Una llista incompleta (en ordre alfabètic): Aaron Wey, Albert Astals Cid, Bernard Sadaka, Bettina Louis, Carl Schwan, Carolina Silva Rodé, Christopher Waldon, Finnjan Hofmann, Geoffrey Teale, Harald Reingruber, Jannick Kremer, la comunitat de desenvolupament de KDE, els equips de traducció de KDE, Lydia Pintscher, Nico Düsing, Nicole Teale, Øjvind Fritjof Arnfred, Susanne Rabler, Tobias Bernard, i finalment, però no menys important, les innombrables persones de tot el món que ajuden els usuaris nous amb programari lliure de codi obert. Tots sou una inspiració.

S'anima a les persones interessades a col·laborar amb KDE Eco a unir-se a la sala Matrix. Els col·laboradors també són convidats a unir-se a un dels esprints i reunions en persona o en línia de KDE Eco. Més informació al nostre lloc web.

El projecte Opt Green s'ha beneficiat de molts debats informatius que van tindre lloc en les següents conferències, tallers, trobades i festivals: Akademy, Anstiftung, Chaos Communication Congress, ecoCompute, FOSDEM, FOSS Meetup Delhi, Jahrestagung der Gesellschaft für Informatik, KDE India Conference, Linux App Summit, Lucknow FOSS, Repair Cafe Workshops en Hannover, Nürnberg, i Dessau, SFSCon, Umweltfestival i Weltver.nderer. Gràcies!

Sense IA generativa ni LLM

No s'ha utilitzat intel·ligència artificial generativa ni LLM en cap moment en la preparació o escriptura d'este manual, malgrat el que podria suggerir l'ús freqüent de guions llargs.

Una nota sobre les fonts

Alguns textos de les Parts I i II s'han adaptat del manual de KDE Eco «Aplicació dels criteris de Blue Angel al programari lliure», publicat segons una llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International (CC-BY-SA-4.0).

La part III s'ha beneficiat dels textos següents del grup d'usuaris de Linux de Villingen-Schwenningen i Repair-Café Hilpoltstein:

• Umstieg auf Linux
• Offene Linux-Werkstatt

La Viquipèdia ha proporcionat referències a diversos textos inclosos ací. Gràcies a la comunitat procomú per posar a disposició de tots nosaltres estos recursos excel·lents.

Llicència

Tret que s'indique el contrari, tots els continguts s'han publicat segons la llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International (CC-BY-SA-4.0). Per a més informació sobre la llicència de documentació a KDE, vegeu la política de llicències de KDE.

Introducció: Sobre què va tot açò?

Este manual proporciona una visió general breu del dany ambiental impulsat pel programari i com el programari lliure de codi obert (FOSS) proporciona una solució.

En este punt, potser vos preguntareu: què té a veure la sostenibilitat amb el programari? Com pot una cosa tan aparentment immaterial com el programari tindre una petjada ambiental? En poques paraules, els ordinadors i altres dispositius acaben en abocadors perquè els desenvolupaments de programari els fan obsolets; fins i tot si en algun cas estos desenvolupaments no són necessaris.

En este llibre, farem una ullada més de prop a les formes en què el programari, i el maquinari que l'executa, contribuïxen a la crisi climàtica, i el que podeu fer respecte a açò en la vostra comunitat, hui! El llibre es dividix en tres parts principals:

• Part I: Impacte ambiental del programari
• Part II: Sostenibilitat digital
• Part III: Actualització de dispositius amb FOSS

Mentre que la Part I explora el per què i la Part II el què, la Part III debat el com explorant el que cal tindre en compte quan s'ajuda a altres a actualitzar el seu maquinari amb programari lliure de codi obert. D'esta manera, vós i altres poden utilitzar dispositius fins al final de la vida operativa del maquinari, en lloc de descartar els ordinadors que funcionen quan acaba el suport del programari. La Part III no és una guia tècnica pas a pas, sinó un esbós del que creiem que és útil per a començar, amb punters a com trobar recursos per a més informació.

El públic objectiu de les Parts I i II és qualsevol persona que es preocupa pel medi ambient i el paper que juga el programari en la sostenibilitat digital. La Part III és més específica i més pràctica. El públic objectiu d'esta secció són aquells que volen ajudar a evitar residus electrònics i «reparar» els ordinadors no suportats actualitzant-los amb FOSS. Açò inclou voluntaris en els Repair Café, organitzacions ambientals i altres iniciatives de reparació, així com aquells que ajuden els esdeveniments «Final de la 10» i Dia de la Independència Digital, festes d'instal·lació de Linux, CryptoParties, etc.

Comencem!

Part I: Impacte ambiental del programari

Abans de submergir-nos en l'impacte ambiental del programari, considereu com completaríeu esta frase:

El dispositiu més respectuós amb el medi ambient és…

Penseu-hi durant un minut.

Ara, recordeu la vostra resposta; tornarem a parlar d'açò en breu.

La tecnologia digital ha revolucionat la nostra manera de viure, i sovint és elogiada per aportar no només comoditat, sinó també eficiència a la nostra vida quotidiana. Les empreses han aprofitat la digitalització per a la distribució eficient de tota mena de béns de consum i la desmaterialització dels productes quotidians. Les entrades de concerts o bitllets de viatge impresos ja no són necessaris, ja que es poden descarregar i presentar al telèfon. Les fotografies no es col·leccionen en capses de sabates desbordades, sinó en una tauleta o ordinador. Milers de pel·lícules i sèries de televisió es transmeten en els ordinadors portàtils, fent de les col·leccions de pel·lícules una cosa del passat. En molts casos, un dispositiu, un telèfon intel·ligent, s'utilitza per a tot açò, i molt, molt més. Estos objectes físics van ser una part important de la nostra vida quotidiana, però hui en dia ja no són necessaris, atés que ara existixen quasi només en forma digital en els nostres dispositius.

Per totes les maneres en què la digitalització ha fet que les nostres vides siguen més còmodes i eficients, pot paréixer que estos desenvolupaments tecnològics també siguen menys materials i menys malbaratadors. Però realment ho són?

Resposta curta, no. Internet i els ordinadors que utilitzem per a connectar-nos-hi requerixen una infraestructura física. Açò inclou l'extracció de materials per a la fabricació, les fàbriques que produïxen els dispositius i la infraestructura que s'estén pels continents que permet la comunicació global. Tot açò requerix energia i recursos. Molta energia i recursos. A més, el maquinari que ja no s'utilitza acaba en centres de residus per al tractament final de la seua vida útil (que requerix encara més energia), o com a residus electrònics que són tòxics per a les persones i el medi ambient. Després, es produïxen i transporten dispositius nous per reemplaçar-los. Però, són estos dispositius «vells» realment obsolets quan encara funcionen? Què els ha convertit exactament en residus electrònics? En molts casos, és el programari el que determina la vida operativa de la infraestructura digital. No només açò, el programari determina el consum d'energia i recursos d'un dispositiu mentre encara l'utilitzeu.

Este manual analitzarà més de prop algunes de les formes en què la tecnologia digital està contribuint al dany ambiental i a la crisi climàtica. Per a ser clar, este manual no és antitecnològic. Sens dubte, la digitalització ha millorat la vida de moltes maneres per a un gran nombre de persones. Però els impactes ecològics de la tecnologia digital ens obliguen a pensar més profundament en les maneres d'utilitzar-la i com podríem utilitzar-la de forma més sostenible. La bona notícia és que mitjançant la nostra tria de programari, els usuaris podem tindre una influència immediata i significativa en molts dels temes tractats al llarg d'este manual.

No obstant açò, per a abordar un problema de manera eficaç, primer hem d'entendre el problema. Així que explorem què s'entén per la petjada ambiental digital i com està involucrat el programari que utilitzem diàriament.

Petjada material de la tecnologia digital

La tecnologia digital s'associa sovint (i erròniament) amb ser immaterial. Però hi ha un aspecte molt real i molt material en la digitalització, abastant no només els nostres dispositius físics com telèfons intel·ligents i portàtils, sinó també les plantes de processament de metalls extrets necessaris per fer-los funcionar, vaixells portacontenidors que transporten maquinari produït en massa, i cables i centres de dades que els connecten a xarxes globals.

Utilitzem més dispositius digitals que mai. El nombre de dispositius connectats a Internet, inclosos ordinadors portàtils i telèfons intel·ligents, però també televisors intel·ligents, assistents domèstics i altres dispositius d'Internet de les Coses (IoT), està creixent. A escala mundial, l'adopció de telèfons intel·ligents ha augmentat ràpidament, així com les demandes de recursos necessaris per fabricar dispositius nous i cada vegada més potents. La producció d'estos dispositius, incloent-hi la mineria dels metalls de terres rares necessaris per fer-los funcionar, i el seu transport, ús i l'eliminació final, tot té un impacte ambiental.

De fet, l'impacte mediambiental de la indústria en el seu conjunt, en particular pel que fa a les emissions de CO2, està actualment al mateix nivell que la indústria de l'aviació. L'«Association of Computing Machinery» (ACM), la societat de computació científica i educativa més antiga del món, va publicar un informe del Consell de Política Tecnològica el 2021 titulat «Computing And Climate Change». Les estimacions de l'informe són sorprenents. S'estima que el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) contribuïx anualment entre 1,8 i 3,9% de les emissions globals de carboni. La indústria aeronàutica mundial és del 2,5%. L'informe de l'ACM avisa que si no canvia res, les emissions de carboni de les TIC augmentaran a més del 30% de totes les emissions a nivell mundial el 2050. En les seues conclusions, els autors reconeixen una contradicció inherent a la digitalització: la tecnologia digital «pot ajudar a mitigar el canvi climàtic», però «primer ha de deixar de contribuir-hi».

Per estimar les contribucions de la tecnologia digital al dany ambiental, cal tindre en compte tot el seu cicle de vida. Açò inclou els costos de producció i transport dels dispositius digitals (a i des de la botiga, així com a l'abocador), els costos d'ús d'estos, i els costos de redreçar els danys mediambientals causats pels residus electrònics. Açò és especialment cert si tenim en compte la petjada de carboni agregada de les nostres tecnologies digitals, ja que en alguns casos senzillament la producció d'un dispositiu aporta més emissions de gasos d'efecte hivernacle que l'ús del dispositiu durant tota la seua vida útil! Manteniu esta idea durant un minut, ja que la nostra exploració del cicle de vida d'un dispositiu començarà amb el seu final, quan es convertisca en un residu electrònic. Una vegada hàgem fet un recorregut pels abocadors i les deixalleries, explorarem l'impacte ambiental de la producció de maquinari i l'ús de dispositius.

Un «tsunami de residus electrònics»

Amb set metres d'alçària, el «WEEE Man» és un gegant. Pren el seu nom de la Directiva 2003 sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (WAEE en anglés), que establix objectius d'arreplegada, reciclatge i recuperació de residus electrònics en la UE¹, l'estàtua està feta de 3,3 tones mètriques de residus electrònics. Este és la quantitat mitjana de residus electrònics que una persona del Regne Unit genera durant tota la vida.

El 2015, quan els residus electrònics estaven en camí de convertir-se en el «flux de residus de més ràpid creixement al món», el llavors director executiu del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, Achim Steiner, va avisar d'un «tsunami de residus electrònics que es desplegava per tot el món». Els nombres són aclaparadors. El 2022 es van generar a escala mundial 62.000 milions de quilograms](https://ewastemonitor.info/electronic-waste-rising-five-times-faster-than-documeted-e-waste-recycling-un/), quasi el doble del que era el 2010, segons un informe de l'Institut de Formació i Recerca de l'ONU (UNITAR) i la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU). Per posar este nombre en perspectiva, 62.000 milions de quilograms omplirien 1,55 milions de camions de 40 tones que envoltin l'equador de la terra. Són 40.075 quilòmetres de residus electrònics. En un any!

Els nombres continuen pujant. Segons el mateix informe, la quantitat de residus electrònics està augmentant en uns 2.300 milions de quilograms cada any, i estem en camí de generar 82.000 milions de quilograms per a l'any 2030. Pitjor encara, menys del 20% dels residus electrònics es recuperen i es reciclen. Tot i que constituïx només el 2% de brossa en abocadors, contribuïxen a quasi el 70% dels residus tòxics que es troben allí. El WEEE Forum avisa: «Actualment, la quantitat de residus electrònics està creixent cinc vegades més ràpid que les taxes formals d'arreplegada de reciclatge des del 2010». El 2024, aproximadament el 18% dels residus electrònics prové d'ordinadors personals, impressores, telèfons mòbils, encaminadors, dispositius GPS i telèfons, així com pantalles i monitors. La resta inclou càmeres de vídeo, joguets, forns de microones, cigarretes electròniques (anomenats conjuntament «equips petits»); rentadores, rentaplats, impressores grans, fotocopiadores (anomenats conjuntament «equips grans»); panells fotovoltaics, entre d'altres.

De tots estos dispositius, els residus electrònics de tecnologia informàtica són particularment roïns. Els components de ferralla electrònica com les CPU contenen materials potencialment nocius com el plom, cadmi, beril·li o retardants ignífugs bromats. Com a resultat, el seu tractament al final de la seua vida pot implicar un risc significatiu per a la salut dels treballadors i les seues comunitats. D'altra banda, els drapaires arrisquen la seua salut per als metalls preciosos rebutjats en ordinadors portàtils i telèfons intel·ligents «laced with lead, mercuri or other toxic substances». El procés de desmantellament i eliminació dels residus electrònics ha donat lloc a una sèrie d'impactes mediambientals als països en desenvolupament. Les emissions líquides i atmosfèriques acaben en masses d'aigua, aigües subterrànies, sòl i aire, i per tant, també en animals terrestres i marins, en cultius menjats tant per animals com per humans i en aigua potable. Esta contaminació és un aspecte bàsic del dany ambiental de la tecnologia digital.

Este manual s'ocupa principalment d'ordinadors d'escriptori i portàtils, però els problemes abordats ací es referixen a qualsevol dispositiu que requerisca programari per a funcionar. Cada vegada més, açò inclou quasi qualsevol cosa. Com a tecnòleg d'interés públic Bruce Schneier escriu: «Ja no tenim coses amb ordinadors incrustats en elles. Tenim ordinadors amb coses annexes a ells». Schneier continua (èmfasi afegit):

El vostre refrigerador modern és un ordinador que manté les coses fredes. El forn, de la mateixa manera, és un ordinador que fa calentes les coses. Un caixer automàtic és un ordinador amb diners a dintre. El cotxe ja no és un dispositiu mecànic amb alguns ordinadors a dintre; és un ordinador amb quatre rodes i un motor. En realitat, és un sistema distribuït de més de 100 ordinadors amb quatre rodes i un motor. I, per descomptat, els telèfons es van convertir en ordinadors de propòsit general a plena potència el 2007, quan es va introduir iPhone.

Portem ordinadors damunt: polseres d'activitat i dispositius mèdics amb ordinador i, per descomptat, portem els nostres telèfons intel·ligents a tot arreu. Les nostres llars disposen de termòstats intel·ligents, electrodomèstics intel·ligents, panys intel·ligents, fins i tot bombetes intel·ligents. […] Les ciutats comencen a incrustar sensors intel·ligents en carreteres, fanals i voreres, també xarxes d'energia intel·ligents i xarxes de transport intel·ligents. Una central nuclear en realitat és només un ordinador que produïx electricitat, i com tota la resta que acabem de llistar, és a Internet.

Tots estos dispositius informatitzats estan a Internet, molts estan recopilant dades sobre vós, i bàsicament tots necessiten programari per a funcionar.

Dany incorporat; abans d'utilitzar un dispositiu

Avaluem ara l'inici del cicle de vida, quan es produïx el dispositiu. Quan un dispositiu que funciona va fins a l'abocador, tots els costos energètics i les emissions incorporades van amb ell. Què són les emissions incorporades i com diferixen estes de les emissions d'ús? Les emissions incorporades es referixen a la petjada de carboni necessària per a produir i transportar el dispositiu molt abans que estiga en mans d'un usuari. Per contra, les emissions d'ús són les emissions de CO2, ho heu endevinat, quan realment utilitzeu el dispositiu. En la majoria dels casos, les emissions de carboni de la producció són molt desproporcionades respecte a l'ús.

{#fig:co2prop width=400px height=262px}

<!- En un informe de 2019 de l'Agència Internacional de l'Energia, s'estima que el sector TIC consumix 2000 TWH d'energia, la meitat de les quals, 1000 TWH, provenen només de la fabricació. Val la pena subratllar ací que el consum d'energia no és el mateix que les emissions de carboni. Les emissions de carboni depenen de la combinació particular de combustibles utilitzats per a la generació d'electricitat, coneguda com la matriu d'electricitat o de generació d'energia. D'acord, així doncs la meitat de tota l'energia de les TIC es consumix en la producció de dispositius, però quina és exactament la petjada de carboni? \cmt{CHECK}-->

El carboni incorporat és crític a l'hora de considerar la petjada de carboni dels nostres dispositius. Considereu tres dispositius d'usuari final habituals: portàtils, ordinadors d'escriptori i monitors. En comparar l'ús amb les emissions de carboni incorporades (Figura 5), la producció per si sola representa el 50-80% de les emissions totals durant tota la vida operativa d'estos dispositius. De fet, un informe del 2012 publicat per l'Agència Alemanya de Medi Ambient estima que, per motius mediambientals, caldria utilitzar un ordinador portàtil durant dècades abans que justifique la seua compra qualsevol guany d'eficiència en els dispositius produïts recentment. L'informe afirma (èmfasi afegit):

Els impactes ambientals de la fase de producció d'un ordinador portàtil són tan alts, que no es poden compensar en períodes de temps realistes amb guanys d'eficiència energètica en la fase d'ús. En cas d'un augment del 10% en l'eficiència energètica d'un portàtil nou en comparació amb un de més antic, la substitució del portàtil antic només es pot justificar a partir dels 33 fins a 89 anys, si es consideren inquietuds mediambientals.

A la llum del problema dels residus electrònics i del carboni incorporat dels dispositius d'usuari final, tornem a la frase que va introduir esta secció. Com vau acabar esta frase: «El dispositiu més respectuós amb el medi ambient és…»?

La nostra resposta: El dispositiu més respectuós amb el medi ambient és el que ja teniu.

Ara considerem com el programari augmenta les demandes de maquinari, així com per què sovint descartem dispositius que encara funcionen per comprar-ne de nous. Per fer-ho, hem de mirar al programari.

Maquinari, confluència amb el programari

Passem ara a la meitat del cicle de vida d'un dispositiu, és a dir, els anys que utilitzeu el vostre ordinador.

L'enginyeria de programari té un paper important però sovint invisible en la definició dels nostres patrons de consum digital. Sovint hi ha motius econòmics (i no tecnològics) que el decidixen. De fet, els fabricants sovint encoratgen els consumidors a comprar dispositius nous de manera innecessària; de fet, fins i tot poden fer-ho complir a través del disseny de programari. El llançament més recent i més popular que anima als usuaris a comprar, sovint amb característiques noves d'alt cost computacional com la IA generativa acompanyada d'un augment de la mineria de dades i anuncis integrats, pot enviar dispositius menys potents però funcionals directament a la paperera. Els usuaris poden fer poc respecte a açò quan la llicència de programari prohibix les modificacions d'usuari. Com diu els criteris de concessió de la Blue Angel per a l'ecocertificació de programari: «[…] la clau per a augmentar l'eficiència energètica i protegir els recursos naturals no es troba en el maquinari, sinó sobretot en el programari».

Per a entendre el consum d'energia d'un dispositiu i com està involucrat el programari, esta secció explorarà tres aspectes:

1. Exigències — El programari determina el consum d'energia i els requisits mínims del sistema.
2. Dependències — El programari pot codificar les dependències de serveis i empreses externes.
3. Longevitat — El programari és responsable de quant temps romanen els dispositius (segurs) en ús.

Exigències del maquinari

El programari consumix energia. Els components de programari no desitjats creen ineficiències i impulsen les demandes de maquinari ocupant memòria, malgastant el temps de processament, consumint emmagatzematge i causant retards en l'inici i la parada del sistema. Pitjor encara, les característiques arrossegades i altres formes de programari inflat augmenten el consum d'energia i fan que el maquinari menys potent siga inutilitzable (a la Part II mirarem més de prop exemples de codi de programari ineficient). Penseu en açò, de nou des dels criteris de concessió de la Blue Angel «Resource and Energy-Efficient Software Products»:

La potència de processament s'ha duplicat aproximadament cada dos anys des del 1970. Açò significa que les funcions es processen el doble de ràpid i, per tant, es requerix menys energia per a les mateixes funcions. No es pot observar una millora similar a l'eficiència en el camp del programari. […] La disponibilitat de maquinari cada vegada més potent ha donat lloc al fet que el programari s'haja inflat cada vegada més de versió en versió, de manera que es requerixen més recursos només per a una millora mínima o fins i tot sense millora de la funcionalitat.

A més, la mineria de dades, la publicitat, el seguiment de tercers i els algorismes personalitzats de compromís-maximització impulsen el consum d'energia en el programari que executem, tant en el dispositiu d'un usuari com en el núvol. En un informe de 2021 titulat «Carbon footprint of unwanted data-use by smartphones: An analysis for the EU», els investigadors de la UE van estimar els costos ambientals del seguiment i els anuncis que els usuaris no poden desactivar. La petjada de carboni d'este «ús no desitjat de dades» en els telèfons intel·ligents ascendix a entre 3 i 8 milions de tones de CO2 a l'any només en la UE, «igual que la petjada de carboni d'entre 370 i 950 mil ciutadans de la UE». En el seu pitjor moment, açò és aproximadament la petjada anual de carboni d'una ciutat en la Unió Europea com Torí o Lisboa. L'informe assenyala que al voltant del 60% dels usuaris de telèfons intel·ligents europeus diuen que optarien per a desactivar el rastreig i bloquejar els anuncis si fora possible. Açò és un munt de CO2 per a alguna cosa que la majoria dels usuaris ni tan sols volen!

Mentrestant, els sistemes agrupats en Models de llenguatge grans i altres formes d'IA generativa impulsen no només les demandes de maquinari i el consum d'energia, localment i remotament, sinó també el consum d'aigua. De moment, és possible desactivar la funcionalitat d'IA generativa integrada, però no és fàcil, i desactivar estes eines podria ser impossible en el futur. A la part de darrere, entrenar i desplegar models generatius d'IA requerix una [quantitat sorprenent d'electricitat](https://arstechnica.com/ai/2025/09/openai-and-nvidias-100 b-ai-plan-will-require-power-equal-to-10-nuclear-reactors/). Açò està tensant la xarxa elèctrica i incrementant les factures d'electricitat en àrees properes als centres de dades, mentre que requerix fonts noves d'energia i tornar a obrir les retirades per fer-les funcionar. S'estima que una consulta que utilitza ChatGPT requerix cinc vegades l'energia d'una busca web, i el consum d'aigua per part dels centres de dades de Google i Microsoft ha augmentat al voltant d'un 20-35%, atribuït a la càrrega de les IA generatives. L'empaquetament d'IA generativa amb programari, com amb el Copilot+ de Microsoft i Apple Intelligence, necessita significativament uns requisits mínims de maquinari més alts, que ja ha deixat obsolets dispositius de consum de gamma baixa.

Dependències externes

Les dependències de xarxa poden jugar un paper crític en la longevitat del maquinari. La infraestructura subjacent de la qual la gent pot dependre per a executar una aplicació, com ara servidors de llicències de programari utilitzats per al control d'accés, o funcionalitats dependents del servidor, poden quedar fora de línia, de vegades permanentment, i donar com a resultat dispositius que tenen una funcionalitat reduïda, fins i tot per a funcions bàsiques. A més, com era d'esperar, estes dependències requerixen un processament addicional i, per tant, consumixen recursos i energia, sovint més enllà del que es necessita per al propòsit previst del programari.

Com informa Ars Technica sobre els automòbils definits per programari que es basen en «servidors centralitzats, subscripcions i programari propietari»:

La lliçó és clara: en els cotxes d'hui, el motor o el motor elèctric no sempre és el que vos manté en moviment; ho fa el programari. Quan este programari s'esvaïx amb una empresa en fallida, el seu cotxe pot anar de la conducció diària a un petjapapers caríssim d'un dia per l'altre. I en l'era dels vehicles definits per programari, posseir un cotxe significa apostar cada vegada més per la supervivència del seu codi. Quan este codi mor, la carretera o autovia (no el taller) es convertix en la parada final.

Longevitat dels dispositius

Tot este processament addicional per a executar programari inflat o tindre eines d'IA generatives integrades en aplicacions d'usuari (tant si ho voleu o no), per enviar les vostres dades a servidors desconeguts per a processar-les o servir-vos anuncis en el el vostre dispositiu, no només està impulsant les demandes de maquinari, sinó que també està alentint el dispositiu. Com exposa la publicació de computació XDA en línia: «Les CPU sotmeses a càrregues constants de treball pesat, a «overclocking» i a temperatures operatives altes es degradaran quasi amb tota seguretat més de pressa.» Totes estes «característiques» codificades en el programari poden sobrecarregar i escalfar el seu dispositiu, mentre que el degraden més ràpidament. La pregunta és: Volíeu fins i tot esta «funcionalitat» extra? I la podeu eliminat si voleu?

Hi ha una altra manera habitual que el programari pot fer que un dispositiu siga obsolet. El programari al final de vida i el programari descatalogat, en particular quan es distribuïx amb una llicència propietària, pot en el pitjor dels casos voler dir que el vostre dispositiu deixe de funcionar, o en el millor dels casos (!) deixar els usuaris vulnerables als virus i altres programes maliciosos. No són només les característiques noves les que s'interrompen quan el desenvolupament de programari es para; el més important, són les actualitzacions de seguretat. Estes actualitzacions són crítiques per al vostre ordinador i per als dispositius als quals es connecten. Tot el programari necessita rebre actualitzacions per a mantindre les vostres dades segures. Més sobre açò en la part següent d'este manual.

A la Part I, hem explorat el dany ambiental de la digitalització i hem identificat diverses maneres en què el programari pot fer obsolet un dispositiu funcional. A la Part II, analitzarem el paper del programari lliure de codi obert en l'extensió de la vida operativa del maquinari i proporcionar suport continu dels dispositius. Però primer, preguntem-nos: realment val la pena centrar-se en el programari?

El focus en el programari val la pena?

En el panorama general, el dany ambiental impulsat pel programari pot ser menys significatiu en comparació amb altres indústries. Per tant, pareix raonable preguntar: val la pena abordar-ho?

Hi ha algunes coses que podríem considerar ací. El primer és un rebuig de la fal·làcia «No tan roín com», també coneguda com a «Invocació de problemes pitjors». L'argument general és així: les contribucions del programari a les emissions globals del CO2 poden no ser tan roïnes com les d'una altra indústria, i per tant no val la pena centrar-s'hi. El que està malament en este argument és que encara que una altra indústria pot ser pitjor, açò no nega el fet que l'enginyeria de programari és responsable de causar danys ambientals greus. A més, la fal·làcia «No tan roín com» suggerix una elecció falsa entre abordar un problema o l'altre, quan de fet el disseny de programari ecològic és només una peça d'un trencaclosques més gran.

No siguem com el Barret blanc de XKCD i invoquem problemes pitjors com a excusa per no fer res!

En segon lloc, centrar-se només en la solució del «problema més gran» no és necessàriament l'estratègia més efectiva. També és important ponderar la probabilitat d'èxit a l'hora d'abordar un problema, així com el temps i els recursos necessaris per fer-ho. El programari lliure de codi obert, amb el seu enfocament en l'autonomia dels usuaris i la transparència, proporciona oportunitats úniques per als usuaris, les comunitats i les organitzacions per abordar directament els problemes socials i ecològics entrellaçats. Les llicències de programari permeten adaptar, actualitzar i mantindre el programari sense dependències de proveïdors ni restriccions artificials, sovint a un cost més baix.

Finalment, és d'esperar que ja estiga clar que el programari contribuïx significativament al consum d'energia i recursos, així com als residus, i estes contribucions només empitjoraran tret que fem canvis reals.

Canviar el nostre programari i utilitzar el nostre maquinari de forma més sostenible pot paréixer un xicotet gest per abordar un problema tan complex com el canvi climàtic. També és clar que senzillament canviar els nostres patrons de consum individual pot no ser suficient per si sol. És cert: un futur de zero emissions requerirà canvis fonamentals tant en la nostra manera de viure com en el funcionament de les indústries, i esta responsabilitat no es pot gestionar individualment. Però considereu el que l'antropòloga Margaret Mead va observar una vegada:

«Mai dubtem que un xicotet grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món; de fet, és l'única cosa que mai ha sigut.»

El canvi estructural es produïx quan les persones dedicades i apassionades s'organitzen per fer front a problemes socials urgents. Amb dècades d'experiència reunint amb èxit les comunitats globals per a treballar cap a objectius comuns, el programari lliure de codi obert pot ser una força poderosa per combatre l'impacte ambiental de la digitalització. Sabem com organitzar-nos; ara, es tracta de convertir els plans en pràctica, els objectius en realitat. Unim-nos per combatre el dany ambiental impulsat pel programari. Fomentem una cultura de sostenibilitat digital en les nostres comunitats i més enllà.

Part II: Sostenibilitat digital

Quin impacte ambiental té el programari amb el programari lliure de codi obert? Abans d'explorar este tema en detall, primer anem fins a fer una ullada a què és exactament el FOSS, i com es diferencia del seu homòleg, el programari propietari.

Què és el programari de codi lliure i obert (FOSS)?

El programari de codi lliure i obert (en anglés Free Open Source Software), sovint referit pel seu acrònim FOSS, és programari disponible segons una llicència que garantix als usuaris determinats drets. Estos drets de vegades es coneixen com les quatre llibertats essencials, és a dir, la llibertat d'utilitzar, estudiar, compartir i millorar el programari. Estes llibertats són al nucli del FOSS; la paraula «lliure» en el programari lliure de codi obert no té res a veure amb el preu, sinó amb les llibertats que venen amb la llicència de programari. Estem parlant del significat de «lliure» com en la frase «societat lliure»!

Què significa cadascun d'estos drets, exactament? La Free Software Foundation Europe (FSFE) ho explica:

• Ús: el FOSS «es pot utilitzar per a qualsevol propòsit i està lliure de restriccions com la caducitat de la llicència o les limitacions geogràfiques».
• Estudi: el FOSS «i el seu codi pot ser estudiat per qualsevol persona, sense acords de divulgació o restriccions similars».
• Compartició: el FOSS «es pot compartir i copiar pràcticament sense cost».
• Millora: el FOSS «pot ser modificat per qualsevol persona, i estes millores es poden compartir públicament».

El vídeo «What is Free Software (Open Source)?» de la FSFE proporciona una introducció breu al tema del FOSS i la seua importància per a la societat. Consulteu-ho si voleu més informació sobre la connexió entre el programari i la llibertat.

Tota una secció sobre llicències de programari?! Que avorrit! Bé, pot sonar sec i tècnic, però en realitat és bastant emocionant. De veritat. I esperem que esteu d'acord al final! Quan parlem de llicències de programari, realment estem parlant dels nostres drets i de la capacitat de participar en una societat digital. La tecnologia digital sustenta quasi tots els aspectes de la vida moderna: les nostres llars, escoles, universitats, governs, indústries, organitzacions sense ànim de lucre, hospitals, etc. Hui dia, tots ells confien en la tecnologia digital. I tota esta tecnologia requerix programari.

Com que este programari està donant forma a les nostres vides i comunitats, no hauríem de tindre veu en com funciona? KDE, la comunitat de programari lliure de codi obert que està darrere de la iniciativa KDE Eco, té la visió següent. Resumix molt bé la mena de món FOSS i cap a on estan treballant els seus partidaris.

«Un món en què cadascú té control sobre la seua vida digital i gaudix de llibertat i privacitat».

KDE Eco afegiria només: «… gaudiu de la llibertat, la privacitat, i un ús més sostenible de la tecnologia digital»!

En este text utilitzem el terme Programari lliure i de codi obert, però el lector també pot trobar els termes Programari lliure, Programari de codi obert i Programari lliure/libre de codi obert. Per a la nostra finalitat, tots es referixen al mateix: els drets garantits per la llicència de programari. I estos drets estan directament vinculats a l'accessibilitat del codi font del programari.

Què és el codi font?

L'oposat del FOSS és el «programari propietari». El programari propietari està llicenciat per no donar als usuaris cap capacitat sobre el codi darrere del programari que utilitzen. De fet, el programari propietari es distribuïx normalment amb codi font no divulgat.

Un minut, què és el codi font, vos pregunteu?

En realitat, què és el programari per a este tema?

En el seu aspecte més bàsic, el programari és una recepta per a l'ordinador. Els programadors escriuen les receptes en «codi font», que és, senzillament, un conjunt d'instruccions llegibles per l'ordinador. I de la mateixa manera que una recepta està escrita en un llenguatge humà o un altre, el codi font està escrit en un llenguatge de programació. Amb accés al codi font, qualsevol pot entendre i revisar la recepta. De fet, proveu-ho ara mateix: Podeu endevinar què fa el codi font a continuació?²

int main(){
    printf(''Hello World!'')
    return 0
}

Probablement ho heu endevinat correctament: imprimix la frase «Hello World!» en la pantalla. Fins i tot si no sabeu res sobre el llenguatge de programació (un llenguatge anomenat C), el codi és transparent i llegible. Potser ja es pot fer alguna cosa amb ell, modificar-lo o millorar-lo d'alguna manera, fins i tot com a no programador. Per exemple, si parleu un idioma diferent podríeu traduir el text imprés en la pantalla, o podríeu fer que diguera una altra cosa completament diferent.

Este codi font, esta recepta, és fenomenal per als humans, però en realitat no ho és tant per als ordinadors. Un ordinador requerix que la recepta es codifique en alguna cosa més apropiada per a un ordinador, és a dir, uns i zeros, o codi binari. Esta conversió de codi font a codi binari és el treball d'un compilador; els compiladors convertixen el codi font llegible pels sers humans en codi binari fàcil per a l'ordinador. Visca! Vegeu este mateix fragment de codi fàcil de llegir, però ara en forma binària:

1100011110111010100101001001001010101110
0110101010011000001111001011010101111101
0100111111111110010110110000000010100100
0100100001100101011011000110110001101111
0010000001010111011011110111001001101100
0110010000100001010000100110111101101111

Podeu llegir este codi? Podeu fer alguna cosa amb açò? Voleu modificar-lo d'alguna manera significativa? No, cap humà ho pot fer! El programari propietari es distribuïx normalment en codi binari, només un munt d'uns i zeros, mentre que el codi font seguix sent un secret, amagat darrere de llicències propietàries. Totes estes coses que podíeu fer quan teníeu accés a la recepta, entendre el que fa el codi font, potser fins i tot canviar o millorar-lo, queda completament fora del vostre abast³ quan tot el que teniu és el pastís fornejat. No es pot saber com s'ha elaborat el pastís i amb quins ingredients, i certament no es pot modificar.

En definitiva, qui controle la recepta decidirà el pastís que mengem.

Si només parléssim de receptes per a pastissos! De fet, del que estem parlant és del codi que conforma tots els aspectes de la vida en l'era digital, des del treball fins a la socialització, des de l'atenció sanitària fins a les cites, des dels clubs de llibre de barri fins a la recerca acadèmica. I tota la resta que fem amb els nostres ordinadors i telèfons intel·ligents tot el temps.

En contrast amb el programari propietari, el FOSS garantix els drets dels usuaris per a accedir al codi font i fer coses amb el programari independentment de les persones o empreses que el van escriure. Així, en un món on la tecnologia digital està en silenci (i de vegades no tan silenciosament) darrere de la majoria d'aspectes de la vida quotidiana, l'accés al codi font i la capacitat de modificar-lo són, en última instància, els drets que tenim com a persones i societat.

Del que estem parlant és de control i llibertat, i té implicacions grans per a nosaltres i per al medi ambient. Açò és molt emocionant, oi?!

Hi ha molts errors de concepte en el FOSS que abordem en un apèndix al final d'este capítol, continuant amb l'analogia de les receptes. Si vos pregunteu si algú, potser fins i tot actors roïns, pot modificar el codi font, o si fer el codi font transparent el fa menys segur, i altres qüestions d'esta mena, podeu saltar fins al final d'esta secció per a obtindre algunes respostes!

El FOSS és millor per al medi ambient

Millora del codi, dels usuaris per als usuaris

Amb el FOSS, el codi font es pot modificar per a assegurar que el programari no està fent coses innecessàries, reduint així les demandes del maquinari, estalviant recursos compartits i assegurant la longevitat del maquinari. Vegeu els resultats d'un estudi publicat per l'Agència Alemanya de Medi Ambient i un article relacionat en la revista Future Generation Computer Systems. Els investigadors informen que dues aplicacions fent el mateix i aconseguint el mateix resultat poden efectuar demandes diferents en el maquinari i tindre perfils energètics dràsticament diferents.

L'estudi va incloure una comparació de dos programes de processament de textos: el processador de textos 1 s'identifica com a «Codi obert», mentre que el processador de textos 2 s'identifica com a «Propietari». Es va encarregar a tots dos programes informàtics perquè realitzaren les mateixes accions. El resultat es veu en la figura 9. El processador de textos 2 va consumir quatre vegades l'energia en comparació amb el processador de textos 1; de nou, i açò no es pot destacar prou, per fer la mateixa tasca!

Mirant l'ús d'energia dels dos processadors de textos al llarg del temps, també està clar com els dos programes es comporten de manera molt diferent … i potser en contra del que es podria esperar. Considereu el gràfic de la figura 10. Al voltant dels 440 segons, els dos processadors de textos guarden el document i l'script de mesura no s'invoca més accions. Com podeu veure, el processador de textos de codi obert 1 queda inactiu (tal com es podria esperar). Per contra, el processador de textos propietari 2 continua treballant, consumint energia addicional fins a la finalització de la mesura. Val la pena preguntar per a què servixen les activitats addicionals dels 440 als 600 segons: són necessàries les accions de processador de textos 2 per a la funcionalitat del programari? El processador de textos propietari arreplega i transmet dades de l'usuari? Si és així, els usuaris tenen una manera de desactivar este tipus d'anàlisi? Bé, açò depén del disseny del programari.

En estos casos, l'autonomia dels usuaris pot marcar una gran diferència en el perfil energètic d'un producte de programari. El programari propietari pot proporcionar una certa autonomia oferint als usuaris opcions predefinides, però estes només són opcions que el venedor ha decidit donar, i es poden traure en qualsevol moment. Per contra, el FOSS dona als usuaris accés al codi font i als drets per a modificar-lo. Esta és una veritable autonomia. D'esta manera, es pot fer programari per a funcionar de la manera que els usuaris, no les empreses, vullguen. Per a ser clar, senzillament alliberar programari segons una llicència FOSS no té cap garantia d'una major eficiència de codi. El codi propi pot ser molt eficient. No obstant açò, el FOSS té un avantatge real en què es troben les ineficiències i millorades per qualsevol; açò és senzillament impossible amb el programari propietari.

Els canvis en l'eficiència del codi realment importen? A escala, sens dubte ho fan! Atés que aplicacions com els processadors de textos s'executen en quasi totes les llars i oficines modernes, les millores mínimes en l'eficiència del programari poden, a escala, donar com a resultat estalvis comparables al consum anual d'energia de ciutats senceres. Esta afirmació es basa en un exemple de Detlef Thoms, enginyer de producte a SAP, que fa càlculs aproximats (04:20–06:10) per passar d'una reducció de CPU d'un segon, equivalent a un estalvi de 10 watts de segon, a un estalvi de 95 mil megawatts hora senzillament augmentant l'escala. Estos estalvis són comparables amb el consum anual d'energia de més de 30.000 llars de dues persones. Com s'indica en el vídeo: «De vegades, és un conjunt de decisions bastant gestionables que porten a diferències significatives en el consum d'energia», és a dir, petits canvis produiran grans resultats.

Ací només s'ha parlat d'un exemple, però la mateixa lògica s'aplica a altres exemples de demandes de maquinari del programari, dependències externes i longevitat de dispositius presentats a la Part I. El programari determinarà el que cal del nostre maquinari per a executar aplicacions i sistemes operatius. Quan l'accés al codi font està restringit, els usuaris només tenen una capacitat aparent a través del programari. Mitjançant la transparència i l'autonomia dels usuaris, el FOSS dona un control real als usuaris, i açò permet tindre un ús més sostenible dels recursos. Ara passem al que açò significa específicament per a la longevitat del maquinari.

El FOSS no està fet només per al més recent i el més gran

El FOSS ajuda a mantindre actius els models de maquinari més antics, operant molt més enllà del punt que el programari propietari els podria haver fet obsolets. Anem fins a debatre com el FOSS permet cicles de vida del dispositiu més llargs i què significa un programari lleuger i independent per a l'ús sostenible del maquinari.

En primer lloc, el programari determina no només la quantitat d'energia que necessita el maquinari, sinó també la potència que ha de tindre el maquinari per a executar el programari. Considereu les dues taules següents comparant els requisits mínims del sistema de RAM, processador i emmagatzematge de Microsoft Windows 11, macOS 14 «Sonoma» i els sistemes operatius base (SO) per a un grapat de distribucions de programari lliure de codi obert. Tots els sistemes de la taula reben actualitzacions de seguretat a principis de 2026, sent Sonoma la versió més antiga de macOS que encara està admesa per Apple.

SO propietari	RAM	Processador	Emmagatzematge
Windows 11	4 GB	determinats processadors de 64 bits	64 GB
+ Copilot genAI	16 GB	+ NPU	256 GB
macOS 14	8 GB	64 bits	25 GB

Els sistemes operatius propietaris tenen generalment requisits mínims més alts del sistema i no permeten maquinari de gamma baixa. Per contra, quan es consideren els sistemes basats en el FOSS a continuació, es pot veure que generalment tenen requisits de sistema més baixos. Per què? Els sistemes operatius Windows i macOS venen amb molts serveis de sistema, així com aplicacions incorporades en ells, i és segur que la telemetria està habilitada de manera predeterminada. Hui en dia estos sistemes s'unixen cada vegada més amb eines generatives d'IA i en alguns casos fins i tot anuncis. A més, mitjançant el disseny el programari està destinat a funcionar en un maquinari més nou i per tant requerirà una potència computacional més alta. Amb un maquinari tan potent, els problemes de programari inflat seran menys rellevants.

SO basats en FOSS	RAM	Processador	Emmagatzematge
Fedora (Linux)	2 GB	64 bits	15 GB
openSUSE (Linux)	2 GB	64 bits	8 GB
Debian (Linux)	512 MB	64 bits	4 GB
Arch (Linux)	512 MiB	64 bits	2 GB
OpenBSD (BSD)	512 MB	32 o 64 bits	1 GB
Haiku (BeOS)	384 MiB	32 o 64 bits	1,5 GB

Per contra, els sistemes operatius de base de l'ecosistema FOSS normalment són només açò, un sistema de base, amb menys serveis i aplicacions de fons, la telemetria normalment desactivada de manera predeterminada, i per tant una sobrecàrrega més baixa en general. Els usuaris tenen moltes més opcions amb la Configuració del sistema base i el programari que hi ha damunt, com l'entorn d'escriptori, el gestor de finestres i les aplicacions. Este nivell més alt de personalització significa més control de l'usuari.

No són només els usuaris finals els que personalitzen els sistemes. Moltes distribucions de FOSS (o distros) es basen en estos sistemes de base i els distribuïxen juntament amb serveis i programari adaptats per a diversos usuaris i ordinadors. Molts usuaris nous al FOSS poden estar interessats en una distribució dissenyada específicament per a «novells», que normalment inclouen molts serveis i configuracions predeterminades, de manera que les coses funcionen d'entrada. A més, el FOSS permet modificacions del codi font i permet compartir canvis. De fet, estos derivats succeïxen constantment. Si bé tindre tantes opcions pot ser una font de confusió per als usuaris de Windows i macOS, el fet que siga possible un nivell alt de personalització oferix molta més variabilitat en el suport de maquinari, incloent-hi suport continu per a dispositius de gamma baixa.

Cal tindre en compte que les màquines envellides que satisfan els requisits tècnics mínims podrien no satisfer les expectatives actuals de rapidesa i comoditat. Sens dubte depén del que es necessite fer amb el seu ordinador, quines aplicacions s'utilitzen i quanta paciència té l'usuari. No obstant açò, els ordinadors antics de fa una o dues dècades encara poden executar programari actualitzat amb FOSS!

Mitjançant la imposició de «característiques» computacionalment cares i la restricció de qui pot modificar el codi font, el programari privatiu exclou el maquinari del suport continu i impulsa l'obsolescència prematura del maquinari. Dit açò, tot el maquinari hauria de ser suportat indefinidament? Si és FOSS, és raonable que els equips de desenvolupament siguen selectius sobre quin maquinari volen donar suport per tal de centrar millor els seus esforços. Ningú té un subministrament il·limitat de temps i energia. No obstant açò, mentre que el FOSS permet que qualsevol puga continuar suportant qualsevol maquinari si així ho tria, les llicències propietàries ho impedixen.

Si voleu comprar un dispositiu nou, este pot ser qualsevol que no vos done problemes. No obstant açò, si ja teniu un ordinador que encara funciona, però ja no es troba suportat i voleu continuar utilitzant-lo, no és cap exageració dir que el FOSS és la vostra única opció. Si un sistema operatiu FOSS s'executa en el vostre dispositiu envellit, generalment continuarà rebent actualitzacions, incloses les actualitzacions de seguretat. Les actualitzacions de programari són una part important d'esta història i el tema principal de la secció següent.

El programari té errors, i açò és arriscat

El programari conté defectes, coneguts com a errors. Tot el programari, ja siga Windows o macOS o FOSS. Tot el programari! Estos errors poden ser lleus o greus. Un error lleu pot provocar que el programari s'execute més lentament, mentre que un error greu podria fer que el programari deixe de funcionar completament. Potser el tipus d'error més greu i insidiós crea riscos de seguretat per a l'usuari, i s'anomena vulnerabilitat. Estes vulnerabilitats de seguretat són explotades per actors roïns per infiltrar-se en un sistema informàtic i poden donar lloc a pèrdues financeres, violacions de dades, vos poden prendre el vehicle o introduir riscos greus a on estiguen incrustats els ordinadors, inclosos els nostres propis cossos.

Com mantenim els nostres sistemes segurs? De la mateixa manera que s'apedaça un forat en la roba amb una estripada en ella, el programari s'«apedaça» per a corregir defectes. En la informàtica primerenca, este procés implicava literalment un pedaç en les correccions en cinta de paper o targetes perforades, però ara es fa a través d'actualitzacions de programari. Com escriu Bruce Schneier al llibre Click Here To Kill Everybody, «Apedaçar és una cosa que tots fem tot el temps amb el nostre programari; normalment l'anomenem "actualització", i és el mecanisme principal amb el qual mantenim segurs els nostres sistemes». És per açò que els experts en seguretat posen l'actualització del programari com una de les pràctiques de seguretat més importants que podeu implementar.

Les actualitzacions de seguretat són essencials. Qualsevol dispositiu que requerisca programari per a funcionar, ja siga un ordinador portàtil o un telèfon intel·ligent o un automòbil, requerix actualitzacions de programari per a corregir defectes. Schneier descriu les actualitzacions de seguretat d'esta manera: «Mantenim la seguretat a través de (1) descobridors que revelen una vulnerabilitat trobada al proveïdor de programari i al públic, (2) proveïdors que emeten ràpidament un pedaç de seguretat per a corregir la vulnerabilitat, i (3) usuaris que instal·len este pedaç.» Per què el model de «trobar i fer» és la manera de fer açò? Per què no ho fem bé la primera vegada? Bé, alguns sistemes intenten fer-ho bé la primera vegada;el programari que funciona en avions, cotxes o equips mèdics, per exemple; però en general és lent i car fer-ho. I fins i tot llavors, no sempre s'encerta: fins i tot els avions i els cotxes i els equips mèdics poden requerir pedaços per a corregir defectes.

El que es coneix com a final de vida del programari significa que no es publiquen pedaços ni actualitzacions noves. Quan el codi font és propietari, ningú pot fer res per reparar defectes de programari. En estos casos, els errors i les vulnerabilitats senzillament romandran sense arreglar, per sempre. Un exemple recent, que pot afectar els lectors d'este manual, és el final de suport de Windows 10. Inicialment planejat per al 14 d'octubre de 2025, més tard es va ampliar al 13 d'octubre de 2026 (encara que lligat amb cadenes, com ara requerir un compte de Microsoft), s'estima que el final de la vida per a Windows 10 produirà residus electrònics de més de 240 milions d'ordinadors. El motiu: donats els requisits restrictius de maquinari nou, centenars de milions d'ordinadors són incapaços d'actualitzar a Windows 11, deixant als usuaris d'estos dispositius abandonats amb programari no suportat i en una posició vulnerable.

Tot i que els ordinadors Windows 10 encara poden activar-se i ser «utilitzables» després de finalitzar el suport, les aplicacions més noves acabaran per deixar de funcionar i, el més crític, que si es troba qualsevol vulnerabilitat nova l'usuari estarà en risc, sense actualitzacions a la vista. Mai. De nou, quan el programari en un ordinador roman sense arreglar, continuar executant-lo suposa un risc de seguretat. Substituir este dispositiu no suportat és una manera de resoldre el problema. De fet, reemplaçar el vostre ordinador amb Windows 10 pareix que és el que [vol Microsoft](https://arstechnica.com/gadgets/2025/01/as-it-buries-windows-10- microsoft-declares-2025-year-of-the-windows-11-pc-refresh/). Però substituir un dispositiu significa produir i transportar-ne un de nou, i açò comporta un enorme cost ecològic. Recordeu:

El dispositiu més respectuós amb el medi ambient és el que ja teniu.

Hi ha millors maneres de resoldre l'obsolescència del maquinari impulsada pel programari que la compra d'un ordinador nou. El que recomanem és instal·lar programari nou, un que continua rebent actualitzacions de seguretat: FOSS! De fet, l'Oficina Federal Alemanya per a la Seguretat de la Informació recomanà Linux com una manera de mantindre els dispositius abandonats per Windows 10 en ús de forma segura.

Mantindre i provar programari és sens dubte molt més complex que senzillament tindre codi lliure i obert. No obstant açò, només el FOSS permet que el programari siga reparat (és a dir, apedaçat) independentment dels venedors, raó per la qual KDE Eco es referix al FOSS com a programari reparable. De fet, juntament amb altres organitzacions com Software Freedom Conservancy, Free Software Foundation i Free Software Foundation Europe, considerem la llicència de programari una part crítica del moviment més gran Dret a reparar.

Apèndix: Confusions habituals

En esta secció, es desmentiran cinc dels conceptes erronis més habituals sobre el FOSS:

1. «Qualsevol pot modificar l'aplicació que utilitze.»
2. «Mai se sap d'on ve el programari.»
3. «El FÒSS és menys segur.»
4. «Necessite ser un desenvolupador/a per a beneficiar-me del FOSS.»
5. «El FÒSS és debades perquè està desenvolupat per voluntaris.»

Totes estes afirmacions són incorrectes, i les explicacions següents mostraran més sobre com funciona el FOSS com a programari, com a ecosistema i com a negoci.

S'ha produït un error de concepte 1: Qualsevol pot modificar l'aplicació que estic utilitzant.

L'error de concepte és la idea que tots els canvis del codi en realitat acaben en el programari que descarregueu i utilitzeu. No és així. Un equip central de desenvolupadors gestiona el desenvolupament del FOSS, ja siga una aplicació o un entorn d'escriptori o algun altre component del sistema operatiu. Qualsevol persona pot fer canvis i proposar-los a l'equip de desenvolupament principal, que els revisarà i decidirà acceptar-los o rebutjar-los. Este procés no vol dir que el FOSS estiga lliure de codi mal escrit o maliciós, només vol dir que no tots els canvis proposats al codi s'inclouen automàticament en el programari llançat pels desenvolupadors principals; i després s'executen al vostre ordinador.

Per fer una analogia amb la cuina: quan un xef famós publica una recepta, qualsevol pot modificar la recepta per si mateix a l'hora de preparar el plat. Estos canvis poden fer que la recepta siga millor, o poden empitjorar-la. De fet, algunes modificacions poden ser tan bones que una persona pense que s'han d'incloure en la recepta original, i per açò remeten els seus suggeriments al xef original. Que estos canvis s'incloguen o no en futures versions de la recepta, però, depén totalment del xef original, i no del que va suggerir els canvis. En definitiva, qualsevol persona pot suggerir qualsevol modificació que vullga, però açò no vol dir que estos canvis s'afigen a la recepta original o acaben en el seu plat.

S'ha produït un error de concepte 2: Mai se sap d'on ve el programari.

És cert que qualsevol pot modificar el FOSS i publicar els seus canvis al públic, però la idea errònia ací és que el programari modificat no es pot distingir de l'original. El FOSS és normalment de marca i identificable. Per exemple, una marca comercial protegirà legalment el logotip, els símbols, els noms i similars associats al programari. Mentre que el codi font està llicenciat per a permetre als usuaris certs drets: per a utilitzar, estudiar, compartir i millorar el codi subjacent, les marques proporcionen restriccions legals de la marca per als desenvolupadors. El codi que s'ha modificat de l'original (o «bifurcat") es pot canviar de nom, i este canvi de marca passa sempre. Però una marca comercial significa que el programari bifurcat no es pot distribuir amb la mateixa marca que l'original; legalment, ha de ser identificable com a programari modificat, de manera que es pot veure exactament d'on venia.

Utilitzant l'analogia de la cuina: encara que qualsevol cuiner puga canviar una recepta en preparar un plat, no la poden publicar amb el nom del xef original. És a dir, es pot modificar la recepta per al seu propi ús, en alguns casos fins i tot publicar els seus canvis, però no es pot afirmar que estos canvis són del xef original.

S'ha produït un error de concepte 3: El FOSS és menys segur.

Este és potser un dels conceptes erronis més habituals sobre el FOSS, i el cert és totalment el contrari. Tot i que el FOSS encara pot contindre errors o codi maliciós (qualsevol codi ho pot), la transparència del codi significa que estes debilitats són més fàcils de detectar; i el que és bàsic, una vegada que es descobrix un codi problemàtic, és més fàcil de corregir. De fet, l'Oficina Federal Alemanya per a la Seguretat de la Informació (alemany: Bundesamt für Sicherheit in der Informationstechnik o BSI per abreujar) va destacar els avantatges de seguretat del FOSS. Afirmen: «L'ús del [FOSS] per se no garantix un sistema segur. No obstant açò, oferix avantatges estratègics importants en este procés.»

Una vegada més, fent servir l'analogia de la cuina: és més difícil afegir elements nocius o no desitjats a una recepta quan la llista d'ingredients la pot veure tothom. A més, si es troben estos ingredients, un cuiner pot adaptar amb facilitat la recepta i eliminar-los perquè el plat siga segur per consumir de nou. La transparència no pot garantir que una recepta no tinga ingredients indesitjables, però sí que té avantatges reals per a trobar-los i eliminar-los.

S'ha produït un error de concepte 4: He de ser un desenvolupador per beneficiar-me del FOSS.

No cal ser enginyer de programari per a utilitzar el FOSS i aconseguir els seus beneficis. Podeu descarregar-lo i instal·lar-lo, i estar segur que les actualitzacions necessàries arribaran quan estiguen llestes. Essencialment, podeu ser client del FOSS, i açò és suficient. Però si ho voleu, podeu aprendre el llenguatge de programació del vostre programari preferit i enviar codi per a revisar-lo. Molts ho fan, cada hora de cada dia. De fet, hi ha milions de programadors a tot el món que desenvolupen el FOSS. Alguns els paguen per la seua faena, alguns ho fan de manera voluntària; alguns els paguen i encara són voluntaris fora de les seues hores de treball. Fins i tot si no desenvolupeu, altres afigen característiques noves, corregixen errors, solucionen vulnerabilitats de seguretat, etc. Fins i tot és possible que conegueu alguna d'estes persones. Però realment no cal fer res d'açò per tal de gaudir del programari lliure de codi obert.

Utilitzant l'analogia de la cuina: no cal ser cuiner per gaudir dels resultats d'una bona recepta. Si no pots cuinar, probablement coneixes algú que ho fa, i ells compartiran el sopar amb tu (sempre que aportes els queviures!). Si no coneixes ningú, sempre podeu contractar un xef personal per a preparar el menjar que gaudireu com vulgueu. Tindre accés a la recepta ho fa possible. És important afegir que podeu i heu de donar suport als equips darrere del programari que utilitzeu i gaudiu. Podeu donar diners, o el vostre temps; els voluntaris són vitals per als projectes FOSS, oferint tota mena d'habilitats en què no cal codificar com disseny, divulgació, traducció, promoció, i molt més.

A la Part III d'este manual, aprendreu com portar a terme esdeveniments d'instal·lació i donar suport a usuaris nous amb el FOSS. Ajudar els usuaris nous a començar és una manera magnífica de col·laborar en retorn al programari que utilitzeu i aprecieu.

S'ha produït un error de concepte 5: El FOSS és debades perquè està desenvolupat per voluntaris.

Açò no és cert, en absolut. El FOSS no és necessàriament lliure de costos, ni està desenvolupat només per voluntaris. El FOSS està desenvolupat tant per enginyers de programari pagats com per voluntaris, i els col·laboradors provenen de tot el món. La paraula «lliure» en el programari lliure de codi obert no fa referència al preu, sinó a les llibertats d'usuari garantides per la llicència FOSS. La gent encara necessita guanyar-se la vida. La manera de guanyar diners depén del model de negoci, i hi ha molts models de negoci diferents en l'ecosistema FOSS. Alguns programadors venen el seu programari, per exemple en les botigues d'aplicacions; algunes empreses venen serveis professionals per donar suport al programari que desenvolupen; altres organitzacions venen mercaderies; mentre que alguns projectes de desenvolupament no venen res en absolut i confien en donacions (xicotetes i grans) dels usuaris. Mentre el codi de programari es publique segons una llicència FOSS, encara és programari lliure de codi obert, independentment de la quantitat de diners que es guanye.

L'analogia de la cuina té els seus límits. Una diferència important cap a tindre en compte: Fins i tot si una recepta es pot compartir amb un nombre il·limitat de persones, un cuiner individual només pot compartir els resultats (és a dir, el plat que se servix) amb un nombre limitat de persones. Per contra, el codi de programari i el seu resultat (l'aplicació que descarregueu i utilitzeu) es pot compartir un nombre infinit de vegades amb un nombre infinit de persones. Els canvis fets a la base de codi per un col·laborador individual una única vegada (potser vós!) es poden escalar fins a milions, fins i tot centenars de milions, d'usuaris del programari!

Part III: Actualització de dispositius amb FOSS

Esperem que ara esteu convençut d'utilitzar el FOSS i ajudar els altres a instal·lar un sistema operatiu i aplicacions FOSS als seus ordinadors. D'esta manera, vós i altres poden utilitzar els seus dispositius fins al final de la vida operativa del maquinari i no descartar ordinadors que funcionen quan acaba el suport de programari propietari.

Esta part del manual se centra en com actualitzar els dispositius d'usuari al FOSS. De fet, la manera més fàcil i directa és ajudar els vostres amics, familiars i sers estimats directament. No subestimeu la importància d'este suport!

Dit açò, el nostre enfocament ací és el suport FOSS amb un públic més ampli a través de la divulgació i festes d'instal·lació i altres tipus de reunions organitzades per ajudar les persones a fer el canvi. Per a aquells que vullguen fer esta faena, recomanem involucrar-se primer en una organització existent. Açò inclou el voluntariat amb Repair Café, organitzacions mediambientals i altres iniciatives de reparació, així com les que ajuden a «Final de la 10» i els esdeveniments del Dia de la Independència Digital, les festes d'instal·lació de Linux, les CryptoParties, etc. Si no n'hi ha cap a la vostra àrea, en podeu començar una, i ho debatrem més avant.

No assumim que tingueu experiència prèvia amb l'organització d'esdeveniments d'instal·lació, i la primera secció oferix suggeriments de maneres de guanyar més experiència. Ací no entrarem en massa detalls tècnics, açò no és una guia pas a pas. Més prompte proporcionarem un esbós del que pensem que seria útil començar, amb enllaços sobre com trobar recursos per a més informació. Cal tindre en compte que el focus del manual no serà cap programari en particular, encara que utilitzarem molts recursos de la comunitat KDE a tot el text. Hi ha un parell de motius pels quals no proporcionem orientació pas a pas específica:

• Els detalls sovint canvien a mesura que es publiquen versions noves de programari, el que faria que el manual quede desactualitzat ràpidament.
• Els detalls depenen del programari específic que s'està instal·lant, per al qual ja existixen nombroses guies en línia. No cal reinventar la roda!

D'altres maneres, este també és un text incomplet, però no obstant açò, esperem que el manual oferisca una bona base per a començar amb el suport del FOSS dels usuaris nous.

Este text inclou opinions i el lector pot estar en desacord amb alguns dels suggeriments. No obstant açò, creiem que és útil. En assenyalar àrees de desacord, sereu més conscient de les decisions que trieu. Esta consciència pot beneficiar la planificació i implementació dels vostres propis esdeveniments d'instal·lació. No obstant açò, acollim amb satisfacció els seus comentaris, suggeriments i aportacions constructives!

A partir d'ací, este apartat es desglossa en 4 etapes:

1. Guanyar experiència amb el FOSS i els grups FOSS
2. Abans dels esdeveniments d'instal·lació
3. Durant els esdeveniments d'instal·lació
4. Després dels esdeveniments d'instal·lació

Idealment, podeu repetir estos passos com l'algorisme del xampú: ensabonar, esbandir, repetir. És a dir, idealment un s'acosta al suport del FOSS com una activitat contínua, en lloc d'un esdeveniment d'un i un altre. Ho abordem de nou cap al final de la secció.

A mesura que aprofundiu en l'ecosistema del FOSS, trobareu diversos termes nous. Ací teniu un glossari breu de vocabulari útil:

• PC: un ordinador portàtil o d'escriptori
• Sistema operatiu FOSS (SO): Linux és el més popular, però n'hi ha d'altres com l'OpenBSD o Haiku
• Sistema operatiu propietari (SO): MS Windows, macOS
• Distribució (o Distro): un SO FOSS i el programari que l'acompanya, sovint s'obté d'un lloc web
• ISO / fitxer d'imatge: el fitxer que conté el sistema operatiu que s'instal·larà
• Interfície gràfica d'usuari (IGU): una manera basada en gràfics d'interactuar amb l'ordinador (p. ex., apuntar i clicar amb el ratolí)
• Entorn d'escriptori: la Interfície gràfica d'usuari (IGU) utilitzada per a interactuar amb el sistema operatiu o administrar-lo
• Aplicacions (o Apps): programes d'ordinador per a tasques d'usuari final, p. ex., lectors de PDF, editors de text, jocs, en comptes d'administrar el sistema (compareu amb Entorn d'escriptori)
  • Amb sistemes operatius propietaris, les aplicacions sovint es descarreguen i s'instal·len des d'un lloc web extern, encara que hui en dia algunes aplicacions també es poden instal·lar a través d'una botiga d'aplicacions.
  • En l'ecosistema FOSS, les aplicacions s'instal·len normalment a través del gestor de programari o de paquets de l'entorn d'escriptori.
• CPU (Unitat Central de Processament): principalment les CPU Intel o AMD basades en l'arquitectura x86 amb una arquitectura 32 bits o 64 bits, però no només
• RAM (o memòria de treball): memòria no permanent que es perd quan el PC s'apaga. Més RAM normalment significa un processament més ràpid.
• Emmagatzematge massiu: disc dur (HDD), disc sòlid (SSD), targeta SD, etc.
• Repositoris (per a Linux i altres ecosistemes FOSS): la font des de la qual es pot actualitzar el sistema i les aplicacions i es poden instal·lar aplicacions noves.
• Interfície de línia d'ordres (CLI) / Terminal: una interfície basada en text (per exemple, escriure ordres amb el teclat) en contrast amb una interfície gràfica d'usuari.

Etapa 1. Guanyar experiència

La manera més fàcil i barata de guanyar experiència amb un sistema operatiu FOSS és trobar un ordinador no utilitzat, preferiblement no massa vell (< 10 anys) perquè realment pugueu experimentar la potència del sistema operatiu nou, i provar-lo personalment. Hi ha nombroses guies que vos guiaran pas a pas pel procés d'instal·lació. Busqueu en línia el SO que voleu instal·lar o consulteu llocs web de resum general com «Any de l'escriptori Linux». Si no teniu un ordinador vell, els vostres amics i familiars probablement sí. Pregunteu per ací! Vos sorprendríeu de com de fàcil pot ser trobar un ordinador operatiu però abandonat en els vostres cercles socials.

Així que heu trobat un ordinador per a provar el FOSS, però en este punt potser vos pregunteu: com puc decidir quin sistema operatiu i entorn d'escriptori FOSS he d'utilitzar quan hi ha tantes opcions? I sí, hi ha moltes opcions. És una de les queixes més freqüents que sentim dels usuaris nous. La nostra resposta: a part de restriccions com els requisits mínims del sistema, no importa realment! Sempre es pot canviar a un altre sistema operatiu FOSS i entorn d'escriptori en una data posterior. No hi ha costos de llicència o altres restriccions quan s'utilitza FOSS, de manera que descarregar i instal·lar un altre sistema és sempre una opció. De fet, el «saltar de distribució» («distro hopping» en anglés) és un fenomen comú entre els usuaris nous del FOSS.

Un parell de coses a tindre en compte en este punt:

• Normalment, el FOSS està disponible a través d'una «distribució» (o «distro» per escurçar) que oferix configuracions predeterminades diferents i interfícies d'usuari per a necessitats d'usuari i maquinari diverses.
  • Si teniu un ordinador particularment antic amb especificacions baixes de maquinari, voldreu buscar un SO «lleuger» dissenyat per a dispositius de baixa potència. Busqueu en línia i trobareu moltes recomanacions.
  • Si teniu un ordinador més nou que oferisca més potència de maquinari, podeu instal·lar quasi qualsevol sistema operatiu. Les diferències principals que notareu són l'entorn d'escriptori, la configuració predeterminada del sistema i similars. Salteu per diverses distribucions per a trobar la que vos funcione millor.
• Atés que la majoria del maquinari no estava dissenyat per al FOSS, podeu tindre problemes amb els controladors de targetes gràfiques, Wi-Fi, càmeres web, entre d'altres. Estos problemes sovint es poden resoldre amb una mica d'esforç, però és possible que calga fer alguna recerca per a trobar solucions.
  • Algunes distribucions inclouen programari GUI per detectar i instal·lar controladors propietaris. Es recomana açò abans de fer manualitats en la interfície de la línia d'ordres.

Si voleu suport presencial mentre comenceu, vos recomanem visitar el lloc web Final de la 10 per a trobar un lloc o esdeveniment en la vostra àrea. A més, consulteu la secció següent de consells sobre com construir un equip FOSS potent!

Com que este és un manual de la iniciativa KDE Eco, recomanem provar una distribució amb l'entorn d'escriptori KDE Plasma. Açò es pot instal·lar en moltes distribucions principals, com ara Fedora, openSUSE, Debian, MX Linux, CachyOS i més. I si sou propietari d'una SteamDeck, potser ja esteu utilitzant Plasma de KDE.

L'eslògan de KDE Plasma és:

«Senzill de manera predeterminada, potent quan cal.»

En altres paraules, encara que la configuració d'entrada fa que siga senzill d'utilitzar sense cap ajust addicional, Plasma de KDE és de fet un programari molt potent, que permet la personalització, de manera que funcionarà com vulgueu que ho faça. Amb una exploració xicoteta de la Configuració del sistema, i alguns clics ací i allà, podeu fer que es veja i se senta familiar, o provar alguna cosa completament única per a les vostres necessitats. Plasma de KDE té moltes opcions tant per als usuaris nous com per als usuaris avançats. I més enllà de l'entorn d'escriptori Plasma, KDE oferix moltes aplicacions força utilitzades. Consulteu la pàgina «KDE per a tu» per a aprendre com les aplicacions KDE i altre programari lliure de codi obert pot satisfer les vostres necessitats, ja sigueu creador/a, jugador/a, estudiant, o científic/a, i més.

Etapa 2. Abans dels esdeveniments d'instal·lació

En esta secció explorarem la constitució d'equips de FOSS, així com algunes maneres de preparar i promoure un esdeveniment, abans de trobar-se en una sala plena d'usuaris nous curiosos i nerviosos.

Buscant altres àngels del FOSS

Si no hi ha grups d'usuaris de Linux o cafès de Linux en la vostra àrea (vegeu la secció següent), és una llàstima però també una oportunitat: podeu començar-ne un!

En el projecte «Opt Green» de KDE Eco hem tingut contacte amb moltes organitzacions i individus que oferixen suport FOSS. Val la pena compartir una història en particular. Per tal de constituir un equip local d'àngels FOSS⁴, un grup en Alemanya va acollir una sessió informativa a l'ajuntament local. Van aparéixer unes 100 persones! Van debatre els problemes que giraven al voltant del final de la vida de Windows 10 (torneu a la Part II per recordar els seus impactes ambientals) i van preguntar a l'audiència (a) qui estaria interessat a instal·lar el FOSS ells mateixos i (b) qui estaria interessat a ajudar els altres a fer-ho.

A partir d'este esdeveniment van constituir un equip de 20 voluntaris que es van reunir durant diverses setmanes fent pizzes i cerveses per tal de guanyar experiència i solucionar els problemes junts. També van mantindre informats els membres interessats del públic al dia de l'activitat. Una vegada l'equip de suport estava preparat, van dur a terme diversos esdeveniments d'instal·lació, actualitzant més de 40 dispositius al FOSS en només un parell de mesos. Amb l'èxit d'esta iniciativa, ara estan planejant un Linux Cafe en la seua àrea per oferir suport continu a la seua comunitat!

Seguint este exemple excel·lent, també podeu constituir un equip FOSS potent en la vostra àrea.

Si vos agrada esta idea però trobeu que viviu en un desert del FOSS, no oblideu que els col·laboradors dels projectes FOSS viuen a tot el món. Es tracta d'una xarxa global. Quan busqueu persones amb idees afins, considereu arribar directament a un projecte i pregunteu si hi ha col·laboradors que visquen en la vostra àrea que vullguen ajudar, o si coneixen algú que ho faria. Trobeu una llista de correu o una sala de xat, presenteu-vos i feu que la comunitat sàpia el que vos interessa fer. Els equips FOSS generalment donen la benvinguda a persones noves que mostren interés en la seua faena, i és probable que obtingueu respostes molt ràpidament.

Començar un Repair o Linux Café és més faena que organitzar un esdeveniment, però val la pena per al suport a llarg termini. Ací teniu alguns recursos sobre com començar-ne un:

• Repair Cafe International té informació molt útil a les pàgines web «Start Your Own» i «Linux Repair Café».
• El Restart Project ha preparat un «End of Windows 10: A Toolkit for Community Repair Groups](https://therestartproject.org/end-of-windows-10-toolkit-for-repair-groups/)».

Organitzar el primer de molts esdeveniments d'instal·lació o iniciar un Repair Café és molt factible. Moltes persones com vós estan liderant el camí! No vos desanimeu si l'interés és baix al principi. Es necessita temps i energia per constituir una comunitat.

Unint-se a una organització

Per què començar des de zero quan ja pot estar actiu un grup motivat en la vostra àrea? Per exemple, les iniciatives de reparació que oferixen suport de programari, els grups d'usuaris de Linux, les CryptoParties, i més es troben a tot el món. Alguns llocs per a començar són:

• Directori de Final de la 10
• Repair Café International
• Restart Project
• Directori de Café Repair iFixit
• Grups d'usuaris de Linux
• CryptoParties
• Clubs d'estudiants i FOSS (com els FOSS United Clubs en l'Índia)
• Botigues de tecnologia que oferix suport de Linux

Acosteu-vos-hi i pregunteu amb quina cosa necessiten ajuda. No sigueu tímid! Des de l'experiència, estos grups sempre estan contents de tindre més ajudants. Podeu implicar-vos ajudant a organitzar les parts d'instal·lació del FOSS i els esdeveniments promocionals (per exemple, Dia de la llibertat del programari o Dia de presentació de Linux), proporcionant suport continu als usuaris nous, recaptant fons o qualsevol altra cosa que l'organització estiga fent per promoure i donar suport al programari lliure de codi obert per als usuaris nous.

Planificació d'una festa d'instal·lació

Cal destacar que la instal·lació és només un dels molts passos en el procés de migració. Pensem-hi des de la perspectiva de l'usuari. Les etapes principals per a un usuari nou poden paréixer les següents:

• Etapa 0: Decidir instal·lar un SO FOSS
• Etapa 1: Assegurar les seues dades
• Etapa 2: Instal·lació
• Etapa 3: Obtenció de suport de seguiment

Tenint en compte cadascuna d'estes etapes, es pot satisfer millor les necessitats d'un usuari (i) abans de l'esdeveniment fent promoció efectiva, (ii) durant l'esdeveniment assegurant-se que tot va sense problemes, i (iii) després de l'esdeveniment si sorgeixen problemes.

Nota: El primer pas més fàcil per als usuaris nous pot ser utilitzar aplicacions FOSS multiplataforma en el seu sistema operatiu propietari existent abans d'instal·lar un sistema operatiu nou. Moltes aplicacions FOSS també s'executen en Windows i macOS. Estos inclouen (però no es limiten a) el navegador web FireFox, el client de correu electrònic Thunderbird, l'editor de text LibreOffice, el visor de documents i PDF de KDE Okular, i molts altres. Llavors, una vegada facen el canvi a un SO FOSS, ja estarà familiaritzat amb algun dels programes!

Per què un usuari nou decidix (no) instal·lar un SO FOSS

Moltes guies d'instal·lació comencen just al pas d'instal·lació o potser amb la còpia de seguretat de les dades, però molt pocs comencen amb el que és el pas més important de tots: decidir migrar a un SO FOSS en primer lloc. Entendre les motivacions dels usuaris per fer el canvi vos ajudarà a preparar-se per a la divulgació i la promoció d'esdeveniments.

Molts usuaris potencials mai pensarien a provar un sistema operatiu FOSS. Açò pot ser per moltes raons, com ara:

• No saben que existixen els sistemes operatius FOSS.
• Creuen que el FOSS no cobrirà les seues necessitats.
• Creuen que és massa difícil d'utilitzar.
• Veuen que el seu programari obsolet encara funciona, així que per què molestar-se.
• Han sentit que moltes coses no funcionaran.
• Temen que no tindran suport quan sorgeixin problemes.
• No coneixen ningú més que utilitze el FOSS.

I sens dubte més. És important tindre en compte estes raons per a entendre com abordar-les millor. Algunes idees que poden ajudar:

• Mostreu, no ho expliqueu! Tingueu sempre un ordinador de demostració que els usuaris puguen provar. Açò pot ser en el mateix esdeveniment d'instal·lació, o abans de l'esdeveniment en una presentació pública o estand. Permeteu que els usuaris utilitzen un dispositiu i senten directament com de bé els funciona. En molts els sorprén el còmode que és utilitzar-ho!
• El final del suport de programari és un gran moment per esmentar el FOSS com una opció viable. Per exemple, quan Microsoft o Apple deixen de donar suport al seu programari propietari, en alguns casos deixant als usuaris sense aparentment una altra opció que comprar maquinari nou, el FOSS es pot presentar com una manera de mantindre este dispositiu en ús.
  • Atés que els usuaris poden estar preparats per comprar un dispositiu nou de totes maneres, esta opció quasi no té cap risc (sempre que hagen fet una còpia de seguretat de les seues dades). Poden provar-ho sense gastar diners, i poden estar satisfets com de bé que els hi funciona.
  • Si realment vos entusiasma, considereu fer una demostració de dispositius que executen el FOSS que d'altra manera es considerarien residus electrònics als mercats o festivals ambientals (i portar alguns fullets sobre els beneficis ambientals del FOSS). Açò per si sol pot ser bastant convincent, especialment quan el programari és més ràpid i fluid que el programari que la persona utilitza actualment.
• Coneixeu les necessitats de computació d'un usuari i ajudeu-lo a avaluar si un sistema FOSS serà adequat. Per exemple, determinar si l'usuari depén d'algun programari propietari (per exemple, productes d'Adobe) o maquinari extern (per exemple, equips de laboratori especialitzats) que no funcione (bé) amb el FOSS.
  • Pot ajudar que assenyaleu que altres aplicacions FOSS poden satisfer les seues necessitats, destacant que el programari no és millor o pitjor, només diferent del que estan acostumats. Instal·leu-lo i deixeu-lo provar. I no ho oblideu: està bé que decidisquen que l'alternativa no és correcta per ells.
  • Descobriu quins perifèrics utilitzen, com impressores i altres equips externs i comproveu si estan suportats. Si no, que quede clar.
• Expliqueu per què les actualitzacions són importants per a corregir les vulnerabilitats de seguretat, i com açò és cert per a tot el programari.
  • Assenyaleu exemples específics als usuaris nous, quan siga possible. De vegades hi ha atenció mediàtica a la qüestió de les vulnerabilitats de seguretat en el programari. Per exemple, l'Oficina Federal Alemanya per a la Seguretat de la Informació (BSI) publica consells sobre què poden fer els usuaris abans del final de la vida de Windows 10, incloent la instal·lació de Linux.
• Feu una llista de llocs propers que oferixen suport fora de l'esdeveniment. Per exemple, vegeu els llocs llistats a «Final de la 10», o trobeu a altres organitzacions locals i botigues d'ordinadors independents que oferisquen suport FOSS. Doneu esta llista als usuaris abans i després de l'esdeveniment.
• En lloc de particulars, promoveu l'esdeveniment a grups d'usuaris potencials junts. Per exemple, acosteu-vos a una escola, un grup ambiental o polític, un col·lectiu, un entorn de vida compartit, etc., i oferiu-vos a celebrar un esdeveniment o impartir un curs. La migració de múltiples usuaris que estan en contacte habitual entre si ajudarà amb el suport informal després d'instal·lar un sistema operatiu nou.
  • Heus ací un exemple de com KDE va treballar conjuntament amb la comunitat de Desenvolupament comunitari de Cap Verd d'Amèrica a Rhode Island per a actualitzar els dispositius no utilitzats: «Estos ordinadors quasi van anar fins a un abocador. Els adolescents els reviuen de forma gratuïta. Així és.»
  • Este és un exemple de com KDE Eco va treballar conjuntament amb una escola en Hannover i una empresa local que va donar maquinari per ensenyar als alumnes de 9è grau sobre els beneficis ambientals del FOSS: «L'Acadèmia de jocs».
• Penseu en els molts beneficis de canviar a FOSS i comunicar-ho clarament als usuaris nous. El lloc web «Final de la 10» té una llista de 5motius per a actualitzar el vostre ordinador antic a Linux. Potser alguns dels motius ressonaran amb el vostre públic objectiu.
  • No sigueu fanàtic: respecteu que la llibertat dels usuaris també significa que els usuaris poden triar de manera diferent que vós!

Estes són només algunes idees. En teniu més? No dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres i podem afegir-les a versions futures d'este manual.

Lloc, logística i difusió

Una vegada que vós i l'equip d'àngels FOSS estiga preparat, i tingueu algunes idees sobre com promoure l'esdeveniment, és el moment de començar a organitzar els detalls. Ací teniu una llista d'alguns aspectes principals que cal tindre en compte:

1. Necessitareu un local i els subministraments necessaris. Exemples de llocs que poden oferir sales debades inclouen biblioteques, centres comunitaris, cafès, esglésies, etc. Assegureu-vos de comprovar l'accessibilitat dels edificis i els lavabos, així com internet (opcional) i els endolls elèctrics (no opcional). També voldreu cables allargadors, bases d'endolls, memòries USB preparades amb FOSS i potser DVD. És agradable tindre menjar, begudes, adhesius, pingüins i gnu de pelfa, guies FOSS i altres materials per animar i motivar els usuaris nous.
2. Un adaptador USB Wi-Fi és útil si el dispositiu no es pot connectar amb Internet després de la instal·lació. Este problema sovint apareix amb els ordinadors portàtils d'Apple amb el controlador propietari Broadcom i també pot passar amb els dispositius Windows. Si vos trobeu en esta situació, disposar d'un adaptador USB Wi-Fi és útil per a instal·lar els controladors necessaris, quan estiguen disponibles, després del fet.
3. Prepareu un Codi de Conducta (CoC) per a voluntaris i assistents. Assegureu-vos que tothom en siga conscient i tinga un pla per com fer front a les infraccions. Un exemple de CoC de la comunitat FOSS es pot trobar en la comunitat KDE, i hi ha molts més exemples amb una busca ràpida en línia.
4. Difoneu la paraula, en línia i fora de línia. Si esteu fent voluntariat amb una organització, pregunteu què estan fent de difusió. Pengeu cartells al barri i a la universitat, oficina, biblioteca, supermercat, centre comunitari; imprimiu fullets i lliureu-los a la gent; publiqueu sobre l'esdeveniment en les xarxes socials. Si hi ha grups mediambientals o de drets humans (encara que no tècnics), contacteu també amb ells. Els residus electrònics i l'obsolescència planificada són directament rellevants per a tots dos grups i fins i tot poden promoure l'esdeveniment (vegeu ací per exemple en Graz, Àustria).

Els mitjans de comunicació locals són una manera eficaç d'arribar fins a les persones de la vostra àrea. Poseu un anunci en el diari local, escriviu a periodistes locals, contacteu amb emissores de ràdio locals, pòdcast i altres organitzacions amb un ampli abast. Açò és particularment eficaç si la vostra difusió té una història amb un bon atractiu mediàtic, com amb el final de suport per a Windows 10 o en col·laborar amb comunitats orientades al medi ambient o socialment.

I no ho oblideu: convideu a grups i comunitats senceres, no només a individus. És més fàcil superar els efectes de xarxa i obtindre suport quan el vostre cercle social utilitza el FOSS!

Assegurar les dades de l'usuari: abans o durant l'esdeveniment?

Abans d'instal·lar res, és fonamental tindre còpies de seguretat de totes les dades del dispositiu. Açò és prou important per a repetir-ho: és crític tindre còpies de seguretat de totes les dades abans d'instal·lar res. No ometeu este pas!

Les còpies de seguretat de les dades es poden fer abans o durant l'esdeveniment. Siga com siga, la seua difusió ha de comunicar clarament què espera. El desavantatge de fer còpies de seguretat abans de l'esdeveniment és que alguns usuaris potser no saber com fer-ho i, per tant, no vindre. El desavantatge de fer-les durant l'esdeveniment és que fer una còpia de seguretat de les dades dels usuaris pot tardar molt temps. Siga com siga, assegureu-vos que els visitants sàpien el que s'espera abans que arriben.

En el projecte Opt Green, hem vist que moltes persones mantenen els dispositius antics com arxius de les seues dades, sense adonar-se que les dades es poden assegurar en una unitat externa, alliberant el dispositiu per a altres usos. Potser voldreu tindre una taula al vostre esdeveniment només per fer còpies de seguretat de les dades dels usuaris. Açò pot reduir la barrera en alguns usuaris nous, però no prendre temps d'aquells que ja han assegurat les seues dades abans de l'esdeveniment. I com que és probable que organitzeu diversos esdeveniments, poden vindre al següent per a instal·lar el SO nou.

Etapa 3. Durant els esdeveniments d'instal·lació

Mostreu, no ho expliqueu

Fins i tot millor que explicar a un usuari curiós el que el FOSS pot fer, mostreu-ho. Tingueu un ordinador de demostració preparat o arranqueu en un entorn en viu (encara que cal tindre cura que no es bloquege res permanentment en arrancar des d'una unitat USB, com pot passar amb Windows BitLocker; vegeu ací). De vegades, només veure un ordinador executant el FOSS pot desmentir els conceptes erronis de la gent. Una vegada que veuen que el FOSS funciona com es podria esperar de qualsevol sistema operatiu modern, molts temors es reduïxen ràpidament.

Manteniu les interfícies familiars sempre que siga possible. Què vol dir açò? Per exemple, quan el programari es pot instal·lar utilitzant una interfície gràfica d'usuari, utilitzeu-la, i no la línia d'ordes. Per a molts usuaris nous, les interfícies de línia d'ordres només reforcen la idea que el FOSS és per a experts. Si heu de fer alguna cosa a la línia d'ordres, o bé expliqueu que açò no és una cosa que hauran de fer, o pregunteu si estan interessats en aprendre més. Per a la majoria d'usuaris, el que busquen és la manera més senzilla de fer alguna cosa. Doneu-los açò!

Coneixeu les necessitats de computació d'un usuari

Abans d'instal·lar res, coneixeu les necessitats de la persona a qui esteu ajudant i informeu de com el FOSS pot ser diferent o similar. Fer que prove el FOSS en un entorn en viu o en un ordinador de demostració. Esbrineu què ha de fer l'usuari. Per a molts usuaris, açò pot no ser clar ni tan sols per ells. Per este motiu, alguns esdeveniments tenen qüestionaris curts perquè els usuaris l'òmpliguen junts. Vegeu ací els enllaços cap a alguns formularis d'exemple, incloent-hi la recopilació d'informació de maquinari. Depenent de com siga de tècnic el formulari (i els formularis molt tècnics poden espantar i allunyar un visitant), completeu estos formularis juntament amb l'usuari. Algunes dades generals inclouen: Quina edat té el seu ordinador? Què volen fer amb ell? Quin programari necessiten o utilitzen normalment?

• Les necessitats d'un usuari sovint es determinen pel seu treball o estudis, que pot presentar obstacles insalvables. Si necessiteu un programa informàtic en particular i només funciona en un sistema operatiu no FOSS, serà difícil o impossible canviar. És important ser conscients d'estos obstacles abans de canviar el sistema operatiu d'un usuari. No voleu deixar a una persona incapaç de fer el que necessita fer amb el seu ordinador per a treballar!
• Per a algunes aplicacions propietàries, pot estar disponible una versió del programari basada en web (per exemple, Microsoft Word també té una versió web). Consulteu estes opcions, ja que pot reduir la fricció en canviar els sistemes operatius. També hi ha moltes alternatives al programari privatiu que poden satisfer les necessitats de l'usuari. Mostreu estes opcions als usuaris nous. Busqueu en línia molts suggeriments.
• En alguns casos pot ser possible executar programari Windows en un sistema FOSS utilitzant una capa de compatibilitat com Wine o programari basat en Wine com Proton per a jocs. Es tracta d'una solució més tècnica i pot ser que no funcione en tots els casos. Wine té una base de dades de programari que se sap que funciona, i Proton té una base de dades similar però per a jocs. De fet, els jocs a Linux han recorregut un llarg camí. Si teniu jugadors en el vostre esdeveniment, feu-los saber que poden jugar molts dels seus jocs en el sistema operatiu nou. Fins i tot hi ha distribucions adaptades específicament per a jocs.

Assegurar les dades dels usuaris

Vegeu més amunt per a saber si s'han de fer còpies de seguretat de dades abans o durant l'esdeveniment. La manera més senzilla de fer còpies de seguretat de les dades és copiar i apegar manualment les dades a una unitat externa. Una altra opció és oferir unitats SDD per reemplaçar el HDD i mantindre el disc antic com a còpia de seguretat del sistema complet. El Repair Café Hilpoltstein té una guia (en alemany) sobre com fer-ho.

Si treballeu amb una organització sense ànim de lucre, pot haver-hi problemes amb la venda de SDD a l'esdeveniment. Alguns voluntaris ens han dit que venen el disc SSD a cost i donen als usuaris la factura per a evitar problemes legals. Informeu-vos primer abans de fer-ho.

Sovint es passa per alt esbrinar on s'emmagatzemen les contrasenyes d'usuari. Pregunteu als usuaris si ho saben. I potser no! Molts navegadors emmagatzemen contrasenyes, de manera que és possible que vulgueu fer una còpia de seguretat d'estes dades també per a assegurar-se.

Si un usuari té una còpia de seguretat de les dades al núvol, açò també es pot utilitzar per migrar les seues dades al sistema nou. Tot i que pot tindre opinions sobre les plataformes que altres poden utilitzar, este probablement no és el moment d'entrar en un debat sobre la privacitat i similars. Utilitzeu el que utilitzen i oferix mostrar-los alternatives si estan interessats.

Instal·leu un sistema operatiu FOSS

Assegureu-vos que totes les dades de l'usuari tinguen còpia de seguretat i estiguen protegides abans de fer qualsevol altra cosa. També és important tindre una renúncia de responsabilitat abans de l'esdeveniment, com ara:

• Açò és ajuda voluntària per a mostrar als usuaris nous com poden ajudar-se a si mateixos.
• No s'establix cap contracte.
• Els dispositius i les dades poden trencar-se quan els toqueu.
• Els assistents són responsables dels seus dispositius i de tindre còpies de seguretat de les dades.

Consell: Sempre és una bona pràctica preguntar abans de tocar l'ordinador d'una altra persona! L'ideal és que no hàgeu de tocar el dispositiu, ja que l'usuari pot aprendre a fer-ho tot pel seu compte amb la vostra orientació.

La renúncia de responsabilitat es pot presentar oralment, però també val la pena tindre-la per escrit amb una signatura abans d'instal·lar res. Si creieu que són necessaris, hi ha documents legals disponibles de les iniciatives de reparació, així com del Projecte de Documents de Linux. Consulteu amb les autoritats competents si estos documents són jurídicament vinculants.

El procés d'instal·lació generalment seguix estos 3 passos:

1. Preparar una unitat USB o DVD d'arrancada
2. Entrar a la BIOS i arrancar des de la unitat
3. Instal·leu el SO

Hi ha nombroses guies en línia per a totes les distribucions de com preparar una unitat d'arrancada. També hi ha programari multiplataforma per a preparar la unitat, com ara Fedora Media Writer i Rufus. Verificar el fitxer o imatge ISO descarregada requerirà alguns passos addicionals, però recomanem fer-ho per a assegurar-se que el fitxer no està malmés i és el programari previst publicat pels desenvolupadors.

Per poder arrancar des de la BIOS o del menú d'arrancada, heu de prémer i mantindre premuda una tecla en particular durant l'arrancada (normalment «F2», «F10», «F12», «Esc», etc. per a dispositius Windows i la tecla Opció per a dispositius Apple). En este punt podeu seleccionar la unitat des de la qual voleu arrancar. Vegeu ací per a una taula de dispositius i combinacions de tecles necessàries per a entrar a la BIOS o al menú d'arrancada.

Recomanem arrancar en un entorn anomenat en viu. Açò permet a un usuari provar el programari en el seu propi dispositiu abans d'instal·lar res (assegureu-vos que el BitLocker estiga desactivat en un dispositiu Windows, o que hi haja una clau de recuperació del BitLocker disponible en cas que l'usuari quede bloquejat fora del seu sistema). En l'entorn en viu és una bona oportunitat per a provar la Wifi, webcam, etc. per a assegurar-se que tot funciona directament abans d'instal·lar. Si alguna cosa no funciona, açò és una indicació que es necessitaran passos addicionals després de la instal·lació. No obstant açò, fins i tot si tot funciona en l'entorn en viu, açò no és una garantia que funcionarà després de la instal·lació.

Durant la instal·lació serà necessari crear un nom d'usuari nou, contrasenya, etc. Feu que l'usuari els escriga en un tros de paper. No ometeu este pas. Un problema comú després de la instal·lació és oblidar la contrasenya nova, i fins i tot de vegades el nom d'usuari!

Ús del sistema operatiu FOSS

En este moment voldreu mostrar a l'usuari com fer les coses en el seu SO nou. Alguns consells perquè puguen utilitzar el sistema nou:

• Navegueu pel seu sistema nou com el menú d'aplicacions, el centre de programari, l'ajust del volum, l'administració de la impressora, etc. (ajuda a deixar que ho facen pel seu compte i que ens pregunten)
• Instal·lació o desinstal·lació d'aplicacions
• Actualització del sistema i de les aplicacions (la finalització d'esta acció pot tardar una estona)
• Copiar les dades de la còpia de seguretat de l'usuari al SO nou (completar esta acció pot tardar una estona)
• Opcional: configuració de programari de còpia de seguretat automatitzat amb el seu disc dur extern (completar esta acció pot tardar una estona)

Pot ajudar a demostrar com la instal·lació de programari pot diferir del seu sistema anterior. A diferència dels sistemes operatius propietaris, la instal·lació i desinstal·lació d'aplicacions, així com les actualitzacions de programari, es fan normalment amb un gestor de programari o de paquets. Expliqueu que esta és la forma recomanada d'instal·lar i actualitzar programari en l'ecosistema FOSS.

Etapa 4. Després dels esdeveniments d'instal·lació

Tot i que només ho cobrirem breument ací, no subestimeu la importància d'oferir suport de seguiment. La instal·lació en si pot anar sense problemes, però acostumar-se al sistema operatiu nou requerirà en molts casos ajuda addicional, com ara:

• Tenen necessitats específiques de programari (per exemple, aplicacions que utilitzen per al treball, programari fiscal) i necessiten orientació extra.
• Tenen dispositius perifèrics (per exemple, impressores, escàners) que no pareixen funcionar amb el sistema operatiu nou.
• Pareix que una actualització ha trencat el seu sistema.
• El seu carregador d'arrancada pareix estar trencat (és amb massa freqüència el cas de configuracions d'arrancada duals).

En alguns casos estos problemes són fàcils de resoldre, però es necessita un coneixement que un usuari nou podria no tindre. En altres casos, pot requerir més treball i temps al costat de l'ajudant.

Pel que fa a les necessitats de programari específiques d'un usuari, idealment s'identifiquen abans instal·lant qualsevol cosa; no obstant açò, és fàcil passar per alt alguna cosa i no tots els casos d'ús sempre es cobriran en la consulta de preinstal·lació. Esteu preparat per ajudar els usuaris nous a mesura que sorgeixin estos problemes inesperats.

Recomanem disposar d'hores regulars de consulta del FOSS (p. ex., una vegada a la setmana o una vegada al mes), si teniu capacitat per fer-ho. Permeteu que els usuaris nous sàpien que no estaran sols quan sorgeixin problemes realment pot reduir les barreres d'adopció.

Si esteu organitzant diversos esdeveniments, feu que els usuaris coneguen la data i l'hora dels pròxims esdeveniments. Si hi ha altres organitzacions de la vostra àrea que oferixen suport al FOSS, fins i tot per un preu, feu una llista i dona-la als assistents dels vostres esdeveniments.

No vos oblideu de demostrar com poden ajudar-se a si mateixos també. Hi ha una quantitat gran de recursos en línia, i tot i que estos no són per a tothom (molts usuaris només volen que un ordinador funcione i no estan disposats a llegir entre els missatges d'un fòrum, i molt menys donar-se d'alta en un compte per fer una pregunta), hi haurà alguns assistents que es beneficiaran de saber que hi ha llocs en línia d'ajuda. Fer una llista dels fòrums i llistes de correu que són rellevants per al seu sistema operatiu.

Per al suport en línia, ajuda mostrar un flux de treball per a resoldre problemes. Açò inclou:

• Tindre sempre una còpia de seguretat recent. Si alguna cosa va malament, tindre una còpia de seguretat fa que siga molt més fàcil començar de nou sense risc de pèrdua de dades.
• Llegiu els missatges d'error. En molts casos, el missatge d'error vos donarà informació crítica per a solucionar un problema.
• Busca solucions en línia. De vegades ajuda a apegar el missatge d'error juntament amb «solucionat» (o «solved») en un motor de busca per a trobar una solució més ràpidament.
• Llegiu missatges de fòrums. No intenteu copiar i apegar ordres de terminal de qualsevol manera. Primer llegiu tot l'article per a veure si les solucions suggerides realment van ajudar abans de provar alguna cosa.
• Publiqueu el vostre problema en un fòrum. Trobeu el fòrum adequat, inclogueu informació sobre el sistema (programari, versió, maquinari, accions que van desencadenar el problema perquè puga ser replicat per altres, qualsevol missatge d'error), i ser amable i agraït. Algunes persones poden trobar-se amb rudesa, després de tot estem parlant d'Internet, però no permeteu que vos afecte. Molts més seran pacients i útils. Centreu la vostra energia en ells!

Algunes persones oferixen suport addicional a un cost per hora fora dels esdeveniments. Si sou un ajudant i decidiu fer-ho, assegureu-vos que esteu en el costat correcte de qualsevol problema legal que açò puga presentar i que l'organització darrere de l'esdeveniment està d'acord amb açò.

Recursos addicionals

Organització d'un esdeveniment d'instal·lació

Es pot trobar més informació a la New User Support Awesome List.

• Com organitze una festa d'instal·lació? -- Guia breu per a organitzar una festa d'instal·lació, de les preguntes més freqüents de la campanya «Final de la 10» (2025)
• Umstieg auf Linux -- Preparant-se per a una festa d'instal·lació de Linux, del LUG Villingen-Schwenningen e.V. (alemany) (2025)
• Offene Linux-Werkstatt -- Guies per a començar amb Linux, des de Repair-Café Hilpoltstein (alemany) (2025)
• Fedora Wiki «InstallParty» -- Organització d'un esdeveniment d'instal·lació, de la comunitat Fedora Linux (2019)
• Linux Installfest HOWTO -- Directrius per efectuar una festa d'instal·lació amb èxit, del Projecte de Documentació Linux (2012)

FOSS en altres dispositius

En este manual ens hem centrat en els PC, però molts altres dispositius també es poden actualitzar a FOSS. En alguns casos, el programari lliure de codi obert pot estar en desenvolupament (per exemple, Linux en telèfons intel·ligents) i pot no satisfer les necessitats de molts usuaris. S'oferix tal com és! No obstant açò, és possible que vulgueu explorar l'apassionant món del FOSS en altres dispositius. Ací teniu alguns exemples:

• Telèfons intel·ligents i tauletes
  • Linux: postmarketOS, mobian, Plasma Mobile, Ubuntu Touch, Phosh
  • Derivats d'Android: Replicant, lineageOS, e/OS
• Servidor domèstic (FreedomBox per a la sincronització de fitxers, xat, correu electrònic, multimèdia)
• Domòtica (Home Assistant, inclòs amb FreedomBox)
• TV intel·ligents (Kodi, Jellyfin, Plasma Big Screen)
• Lectors de llibres electrònics (KOReader)
• Obertura de portes de garatges (OpenGarage, ratgdo)

Hi ha sens dubte altres projectes emocionants per fer la seua vida digital totalment FOSS i independent. Hi ha un gran món de programari lliure de codi obert.

Solució de problemes

Estos són alguns recursos generals per a resoldre alguns problemes que poden sorgir. Esta llista no és completa, i se centra en les solucions bàsiques (per exemple, utilitzant una interfície gràfica d'usuari sobre una interfície de línia d'ordres). Si teniu problemes específics, consulteu el flux de treball anterior per a una guia bàsica de la busca de solucions en línia.

• Linux no s'instal·la
• BitLocker
• Instal·lació de controladors de NVIDIA en Linux: una guia completa
• Com configurar una impressora en Linux
• Resolució de problemes de Linux: una guia d'iniciació
• Resolució de problemes habituals de Linux: consells per a usuaris nous
• Resolució de problemes habituals de Linux: una guia per a usuaris nous

Anunci de finançament

El projecte Opció verda («Opt Green») ha sigut finançat per l'Agència Federal del Medi Ambient i el Ministeri Federal de Medi Ambient, Acció Climàtica, Conservació de la Natura i Seguretat Nuclear (BMUKN). Els fons estan disponibles per una resolució del Bundestag alemany.

L'editor és el responsable del contingut d'esta publicació.