Salta fins al contingut

Opció verda: Projecte nou de programari sostenible de KDE Eco

Inspirat pels èxits del projecte «Blauer Engel Für FOSS» (BE4FOSS) i l'objectiu en curs de KDE Programari sostenible, KDE Eco ha iniciat una iniciativa nova: «Opció verda: Programari sostenible per a un maquinari sostenible» (en alemany: Nachhaltige Software Für Nachhaltige Hardware.

Opció verda: Programari sostenible per a un maquinari sostenible

Per disseny, el programari lliure garantix la transparència i autonomia de l'usuari. Açò dona a vós, l'usuari, el control del vostre maquinari eliminant les dependències innecessàries del proveïdor. Amb el programari lliure, podeu utilitzar els vostres dispositius com vulgueu, tant de temps com vulgueu. No hi ha programari inflat i podeu blocar l'ús de dades no desitjat i els anuncis per a augmentar la demanda d'energia i alentir el dispositiu, alhora que també es tanca la porta al seguiment indesitjat de la vostra vida privada. Amb programari fet per a les vostres necessitats i no per a les dels venedors, podeu triar aplicacions dissenyades per al maquinari que ja teniu. Acomiadeu-vos de l'obsolescència prematura del maquinari: programari lliure lleuger i eficient s'executa en dispositius que tenen dècades!

El programari lliure independent i sostenible és bo per als usuaris, i bo per al medi ambient.

La campanya «Pensa globalment, actua localment» va instar la gent a considerar el benestar global mentre prenia mesures a les seues comunitats locals. Este projecte nou insta la gent a fer el mateix, però amb la informàtica. (Imatge de Karanjot Singh publicada segons una llicència CC-BY-4.0
Figure : La campanya «Pensa globalment, actua localment» va instar la gent a considerar el benestar global mentre prenia mesures a les seues comunitats locals. Este projecte nou insta la gent a fer el mateix, però amb la informàtica. (Imatge de Karanjot Singh publicada segons una llicència CC-BY-4.0

Durant els dos anys següents, la iniciativa «Opció verda» portarà el que KDE Eco està fent per a un programari sostenible directament als usuaris finals. Un grup objectiu particular del projecte són els que tenen un comportament de consum impulsat per principis relacionats amb el medi ambient, i no només pel preu o la comoditat: els «ecoconsumidors».

A través de campanyes en línia i fora de línia, així com tallers d'instal·lació, demostrarem el poder del programari lliure per a reduir el consum de recursos i energia, i mantindre els dispositius en ús per a la vida útil del maquinari, no del programari.

El nostre lema: El dispositiu més respectuós amb el medi ambient és el que ja teniu.

El tema de la sostenibilitat impulsada pel programari és rellevant per a totes les aplicacions i desenvolupadors de programari lliure. Ens encantaria que vos uniu i vos convertiu en socis per a combatre el problema del dany ambiental del programari. Consulteu el repositori d'esdeveniments del projecte o la pàgina de contacte per a involucrar-vos hui!

Dany ambiental del programari

El 14 d'octubre de 2025, el final del suport per a Windows 10, s'estima que produirà els residus electrònics dels 240 milions d'ordinadors no puguen fer l'actualització a Windows 11. A més, el suport de macOS per als ordinadors d'Apple basats en Intel, l'últim dels quals es va vendre el 2020, preveu que acaben (en principi) un any més tard, el 2026, afegint encara més milions sobre els milions de dispositius operatius obsolets. Quan els usuaris no tenen cap control sobre el programari en el qual confien, es deixen a en risc de seguretat quan acaba el suport de programari… a menys, per descomptat, que comprin un ordinador nou. (Per comparació, considereu que només el 2022 Linus Torvalds va fer el primer suggeriment per acabava el suport del nucli Linux per als processadors Intel 486 des de 1989. Açò són 33 anys de suport!)

Els venedors sovint requerixen comprar un dispositiu nou per a admetre actualitzacions de programari. Amb massa freqüència, açò es deu a imperatius econòmics i no a requisits tecnològics. A més, mentre que el maquinari nou s'ha tornat cada vegada més potent, el programari nou que oferix una funcionalitat similar o idèntica sovint s'ha tornat menys eficient i consumixen més energia, el qual ha fet inútils els dispositius més antics i menys potents.

Ja el 2015 Achim Steiner, exdirector executiu del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP), va avisar del «tsunami de residus electrònics que es desplega arreu del món».

El 2016 es van generar 44,7 milions de tones de residus electrònics, que s'estima que equivalen a 4.500 Torres Eiffel. Si hagueres d'apilar estes Torres Eiffel una sobre l'altra, el resultat seria 17 vegades més alt que l'Everest.

El 2017, la Universitat de les Nacions Unides va determinar que els residus electrònics eren el flux de residus que creixia més ràpid del món.

L'any 2022, la quantitat de residus electrònics va arribar fins als 59,4 milions de tones, un augment del 33% des del 2016.

El flux de residus electrònics continua augmentant hui en dia.

El 2016 es van generar 44,7 milions de tones mètriques de residus electrònics. S'estima que açò equival a 4.500 Torres Eiffel, que, quan s'apilen, és 17 vegades més alt que l'Everest. (Imatge de KDE publicada segons una llicència CC-BY-SA-4.0. Dissenyat per Anita Sengupta.)
Figure : El 2016 es van generar 44,7 milions de tones mètriques de residus electrònics. S'estima que açò equival a 4.500 Torres Eiffel, que, quan s'apilen, és 17 vegades més alt que l'Everest. (Imatge de KDE publicada segons una llicència CC-BY-SA-4.0. Dissenyat per Anita Sengupta.)

El programari és un factor de sostenibilitat que sovint no es reconeix però que és significatiu. El programari determina el consum d'energia d'un maquinari i els requisits mínims del sistema. Determina quant de temps pot romandre un dispositiu de forma segura en ús. Amb el programari que s'executa en dispositius quotidians, des de màquines de cafè fins a telèfons intel·ligents, des de trens fins a drons, el paper del programari per a mantindre funcionant el maquinari en ús i fora de l'abocador es fa més crítica cada dia.

Per als consumidors, el dany mediambiental pot ser invisible i no tindre's en compte. No obstant açò, el medi ambient està registrant els seus efectes, des del CO2 emés a l'atmosfera fins als abocadors que reben els nostres dispositius rebutjats al final de la seua vida útil, i l'aire, el sòl i les aigües al seu voltant, per no esmentar les persones i els animals.

Un jove és fotografiat cremant cables elèctrics per recuperar coure a Agbogbloshie, Ghana, mentre un altre treballador de ferralla de metall arriba amb més cables per a ser cremat. Un article de 2018 al «International Journal of Cancer» informa d'una correlació entre la proximitat als llocs de crema de residus electrònics i el limfoma infantil. (Imatge de Muntaka Chasant, publicada segons una llicència CC-BY-SA-4.0.
Figure : Un jove és fotografiat cremant cables elèctrics per recuperar coure a Agbogbloshie, Ghana, mentre un altre treballador de ferralla de metall arriba amb més cables per a ser cremat. Un article de 2018 al «International Journal of Cancer» informa d'una correlació entre la proximitat als llocs de crema de residus electrònics i el limfoma infantil. (Imatge de Muntaka Chasant, publicada segons una llicència CC-BY-SA-4.0.

És especialment devastador quan es tenen en compte els danys ambientals i socials causats pels residus electrònics, especialment quan els residus electrònics es generen abans del necessari a causa de l'obsolescència prematura. La producció i el transport d'un dispositiu representa un 50–80% de la seua petjada de carboni respecte el seu cicle de vida. Un informe mediambiental alemany estima que hauríeu d'utilitzar un ordinador durant més de 30 anys abans que els guanys d'eficiència en els dispositius acabats de produir justifiquen la seua compra.

A més, l'extracció de metalls de terres rares en la producció consumix abundants quantitats d'energia i té lloc en condicions socials miserables, sovint al Sud Global. Per a la seua eliminació, els dispositius es retornen típicament al Sud Global per al tractament al final de la seua vida útil, on contaminen el medi ambient com a residus tòxics i causen enormes danys a la salut dels treballadors o fins i tot la mort.

Petjada de carboni d'Apple. Apple (2019), «Environmental Responsibility Report: 2019 Progress Report, covering fiscal year 2018». (Imatge de KDE publicada segons una llicència CC-BY-SA-4.0. Dissenyat per Anita Sengupta.)
Figure : Petjada de carboni d'Apple. Apple (2019), «Environmental Responsibility Report: 2019 Progress Report, covering fiscal year 2018». (Imatge de KDE publicada segons una llicència CC-BY-SA-4.0. Dissenyat per Anita Sengupta.)

Donar als consumidors el que volen

A nivell global, l'interés pel dany ambiental i els béns sostenibles ha sigut cada vegada més intens entre 2015 i 2021. A Europa, una enquesta de l'Eurobaròmetre de 2020 va trobar que el 50% dels consumidors indiquen que dues raons per les quals compren dispositius nous són problemes de rendiment i programari no funcional, i 8 de cada 10 consumidors creuen que s'hauria d'obligar als fabricants sa facilitar la reparació dels dispositius digitals.

El programari lliure ja dona als consumidors el que volen, però la majoria encara no ho saben. La transparència en el codi fa possible un programari lleuger i d'alt rendiment, fins i tot en dispositius molt més antics, mentre que l'autonomia de l'usuari garantix el dret a la reparació quan les aplicacions deixen de funcionar.

El popular lector multiplataforma de PDF i visor universal de documents Okular de KDE va ser guardonat amb l'etiqueta ecològica Blue Angel el 2022. (Imatge de KDE publicada segons una llicència CC-BY-4.0
Figure : El popular lector multiplataforma de PDF i visor universal de documents Okular de KDE va ser guardonat amb l'etiqueta ecològica Blue Angel el 2022. (Imatge de KDE publicada segons una llicència CC-BY-4.0

De fet, els criteris de Blue Angel per al programari d'escriptori estan a l'avantguarda en reconéixer el paper crítica de la transparència i l'autonomia de l'usuari en el disseny de programari sostenible. Des de 2021-2023, el projecte «Blauer Engel Für FOSS» (BE4FOSS) de KDE Eco va tindre l'objectiu d'arreplegar i difondre informació sobre l'etiqueta ecològica Blue Angel entre les comunitats de desenvolupadors. El 2022, el popular lector de documents PDF i visor universal de KDE Okular es va convertir en el primer programari ecocertificat Blue Angel! El projecte BE4FOSS va culminar amb el manual de KDE Eco «Applying The Blue Angel Criteria To Free Software», el qual es pot llegir ací. L'objectiu del programari sostenible de KDE ha continuat este treball desenvolupant eines d'emulació com el KdeEcoTest i Selenium AT-SPI per a mesurar el consum d'energia del programari al KEcoLab de KDE.

Ara volem agafar el que hem aconseguit i portar-ho directament als consumidors ecològics.

A través de campanyes i tallers educatius, el projecte «Opció verda» té com a objectiu combatre els residus electrònics mantenint el maquinari en ús amb el programari lliure. Tot i que el problema dels residus electrònics derivats de programari és rellevant per a un nombre creixent de dispositius digitals, el focus se centrarà en ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils i, quan siga possible, telèfons intel·ligents i tauletes. Estem planejant crear centres d'informació en mercats de comerç just, orgànics i artesanals, així com festivals de sostenibilitat com el Umweltfestival a Berlín. Distribuirem fullets als consumidors, i mostrarem dispositius abandonats pels venedors que no només són utilitzables, sinó també una alegria d'utilitzar gràcies al treball incansable de les comunitats de programari lliure inspiradores. Els tallers d'instal·lació donaran als usuaris el coneixement per a mantindre els seus dispositius en ús durant el temps que vullguen.

Els consumidors no necessiten un ordinador nou per a obtindre un programari segur i d'avantguarda; només necessiten el programari adequat. El programari lliure ja dona als consumidors el que volen hui en dia, i treballarem de valent per a assegurar-nos que ho saben.

Esteu a punt per a unir-vos a nosaltres?

Els consumidors volen dispositius digitals sostenibles i reparables. Creiem que proporcionar als usuaris el programari per a mantindre els dispositius en ús i fora de l'abocador impulsarà la demanda de productes de programari lliure i permetrà l'ús de maquinari a llarg termini.

Voleu unir-vos a este moviment per combatre els residus electrònics amb programari lliure? Vegeu la nostra informació de contacte per a involucrar-vos-hi.

Necessitem voluntaris com vós per a portar la campanya «Opció verda» a pobles i ciutats de tot el món. Necessitem voluntaris com vós per a dissenyar guies i materials atractius per a la distribució global. Necessitem voluntaris com vós per a informar sobre el projecte en revistes i diaris. Treballem junts per a portar el programari sostenible a la vostra comunitat!

Potser esteu interessat a contribuir al desenvolupament de les eines de mesura com el KdeEcoTest i Selenium AT-SPI o millorar l'automatització del KEcoLab? O utilitzar estes eines per a mesurar el consum d'energia de la vostra aplicació de programari? Col·laborem per fer de la transparència energètica una part del desenvolupament del programari lliure hui en dia!

O potser contribuïu activament a un projecte de programari lliure que mantindrà el maquinari en ús durant més temps. Per favor, esteu en contacte! Volem promocionar la tasca increïble que feu directament als consumidors.

Les idees addicionals són més que benvingudes. Part del projecte serà esbrinar què funciona i compromís de persones com vós farà que este projecte siga un èxit. Ens encantaria que vos uníreu a nosaltres. Més informació: https://eco.kde.org/get-involved/

Nota: Esta publicació es va actualitzar el dilluns 17 de juny de 2024.

Anunci de finançament

Este projecte està finançat per l'Agència Federal del Medi Ambient i el Ministeri Federal de Medi Ambient, Conservació de la Naturalea, Seguretat Nuclear i Protecció del Consumidor (BMUV1). Els fons estan disponibles per una resolució del Bundestag alemany.

Logotip del BMUV Logotip de la UBA

L'editor és el responsable del contingut d'esta publicació.


Article escrit per d'acord amb la llicència CC-BY-SA-4.0.